La Fira de Frankfurt podria convertir-se també en un gran festival literari

BarcelonaTot i que ha recuperat la presencialitat, la Fira de Frankfurt 2021 no ha sigut, ni de bon tros, com abans de la pandèmia. Encara que hi hagin participat 80 països i que s'hi hagin pogut visitar 2.000 estands, la xifra perd importància si es compara amb els més de 7.000 assistents el 2019 i amb l'absència de grans grups nord-americans, anglesos i asiàtics. Frankfurt 2021, que ha tancat les portes aquest diumenge, ha sigut una edició de transició, sí, però mira cap a l'any que ve amb una proposta que li podria donar una gran embranzida. "Un dels temes de debat és com refer-la i transformar-la –explica l'agent literària Anna Soler-Pont, que també és membre del consell assessor de la fira–. La intenció és convertir-la en una cita a l'estil del Festival de Canes. D'una banda, hi hauria la fira de drets i de negoci, com ara, però de l'altra s'impulsaria un festival literari molt potent i amb vocació de convertir-se en una de les trobades internacionals de referència, amb la visita de grans autors i amb un impacte mediàtic important".

"A la fira del futur hi haurà menys llibres exposats i més espais per trobar-se", continua Soler-Pont. Entre els editors catalans presents a la fira hi ha hagut Pilar Beltran, d'Edicions 62, Ester Pujol, d'Enciclopèdia Catalana, i Isabel Obiols, d'Anagrama. "Després de tant de temps sense veure'ns hi havia moltes coses a comentar, i les reunions de mitja hora que imperen a la fira se'ns van fer curtes. El format de l'speed dating podria tenir els dies comptats: es treballa per poder triar més les reunions, és a dir, fer-ne menys, però de més qualitat", explica Obiols.

Apostar per la diversitat i la paritat

Una de les noves veus que publicarà Anagrama l'any vinent és la del senegalès de 31 anys Mohamed Mbougar Sarr. "Han comparat la seva última novel·la, La plus secrète mémoire des hommes [La memòria més secreta dels homes] amb Roberto Bolaño", assegura l'editora. També Anna Soler-Pont ha aconseguit que l'última autora que acaba d'incorporar a l'agència, Rešoketšwe Manenzhe, publiqui pròximament el seu debut, Scatterlings [Rodamons], als Estats Units i al Regne Unit. "Hem venut la novel·la a una gran editorial d'un gran grup de Nova York –avança–. Manenzhe és només un exemple de com la diversitat interessa més que mai. Els editors cada vegada busquen més autors que no siguin blancs i que tinguin històries per explicar diferents de les que estem acostumats a llegir". Soler-Pont remarca un interès creixent per "equilibrar els catàlegs, aconseguir que siguin més paritaris, encara que les dones hi continuïn infrarepresentades". Isabel Obiols recorda que "les veus de col·lectius minoritzats van molt buscades al món anglosaxó, però també en alguns llocs d'Europa, com França".

El premi Nobel a Abdulrazak Gurnah és una aposta per la diversitat, encara que l'autor, nascut a Zanzíbar, escrigui en anglès. Gràcies a les seves novel·les, l'Àfrica oriental ha tingut una representació literària que amb l'ajuda del guardó serà molt més coneguda. En aquest sentit, el Premi de la Pau dels Llibreters Alemanys, que es fa públic al final de la fira de Frankfurt –i que està dotat amb 25.000 euros– ha reconegut l'obra de Tsitsi Dangarembga, novel·lista i cineasta de Zimbàbue. "Vinc d'una part del món descrita sovint com a diferent i acompanyada, també sovint, de connotacions negatives", ha dit aquest diumenge. Referent del feminisme, l'escriptora ha carregat contra "el violent ordre mundial del present, que va ser establert per formes de pensar jeràrquiques, herència del colonialisme i l'imperialisme".

Un món sense paper?

Encara que "són pocs els que vulguin novel·les sobre el confinament", assegura Soler-Pont, aviat n'arribaran algunes, signades per autores com Elizabeth Strout, Margaret Atwood i Jodi Picoult. "El thriller i la novel·la negra continuen tenint molta sortida –diu Emili Rosales, director editorial de Grup 62 i de Destino–. L'assaig també continua marcant tendència". Rosales avança que un dels llibres potents que publicarà aviat és El viatge de la humanitat, de l'israelià Oded Galor. "S'ha venut a una trentena de països –diu–. És un gran llibre en l'estela de Sàpiens, de Yuval Noah Harari. Galor és un economista de mirada antropològica que analitza com al llarg dels segles el progrés ha anat acompanyat de la desigualtat".

A banda de la ficció inspirada pel covid-19, la pandèmia ha tingut com a mínim dos efectes més al sector editorial. Un d'ells és literari: "La venda de drets de traduccions va a la baixa –diu Anna Soler-Pont–. S'aposta més pels autors locals, es potencien les llengües pròpies". Amb tot, el català continua en bona forma com a llengua exportable, com recorda Emili Rosales: "Tàndem, de Maria Barbal, s'ha venut ja a l'alemany, l'italià i l'eslovè". Al replegament dels mercats cal afegir-hi un efecte global: la manca de paper i l'encariment del preu de l'energia, que podria repercutir en la fabricació d'exemplars i augmentar el preu dels llibres.

"Encara no estem acusant la manca de paper, però potser a còpia de parlar-ne ho convertirem en un problema", admet Rosales. "L'origen d'això té a veure amb la reorientació dels negocis durant la pandèmia –exposa María José Gálvez, directora general del Llibre del govern espanyol–. L'augment del comerç electrònic va fer créixer la demanda de cartró per als embalatges. Creiem que és un problema conjuntural, però si acaba sent estructural haurem d'impulsar accions. De moment, que el preu dels llibres no hagi augmentat és bon senyal".

La potència creativa d'Espanya

Aquest diumenge el Canadà ha passat a Espanya el relleu com a cultura convidada de la Fira de Frankurt del 2022. España, creatividad desbordante és el lema amb el qual treballa Gálvez i el seu equip. "A partir d'ara i fins a l'octubre de l'any que ve tenim previstes accions en festivals i fires per preparar el desembarcament –avança–. El potencial del sector editorial espanyol és enorme i traspassa territoris, fronteres i llengües". Gálvez destaca "l'esperit inclusiu" amb què planificaran el programa de convidats: "Hi estaran representades totes les llengües, territoris i gèneres literaris". De les quatre autores que han participat a Frankfurt aquest 2021 n'hi havia dues en castellà (Rosa Montero i Elvira Lindo), una en català (Najat el Hachmi) i una en basc (Karmele Jaio). Quinze anys després de la participació catalana a la fira, el català tindrà una segona oportunitat per internacionalitzar-se encara més.