Barcelona"L’endemà de tot" és el lema de la quarta Biennal del Pensament de Barcelona, una edició que es proposa qüestionar els fonaments d’una realitat que hem donat per descomptada durant els últims dos segles. ¿Cal que la humanitat es transformi si vol sobreviure en aquest canvi d’època?, és una de les qüestions que des de diferents àmbits s'abordaran. Del 8 al 13 d’octubre, el festival de les idees portarà els debats filosòfics a peu de carrer, amb 65 activitats que tindran com a principals escenaris el CCCB, Can Felipa, el Canòdrom, la Model, la plaça Masadas, la plaça de la Virreina i els Jardins de Pla i Armengol. Per repensar el paper de la naturalesa en les nostres vides, les diverses maneres d’afrontar la diversitat lingüística en un món globalitzat, el postcolonialisme, els feminismes o temes que inquieten molt com la intel·ligència artificial o els diferents models educatius, hi haurà ponents d’arreu del món. Us en destaquem alguns. 

Nascut a Beirut el 1968, Wajdi Mouawad ha viscut molts exilis: la seva família va marxar a França el 1977 per evitar la guerra civil libanesa. El 1983 van ser expulsats i es van establir al Quebec. Allà es va consagrar com a dramaturg i director. Avui Mouawad és un dels grans autors francòfons i dirigeix el Teatre Nacional de la Colline a París. Al festival d’Avinyó hi va desenvolupar la seva cèlebre tetralogia La sang de les promeses, formada per Litoral, Incendis, Boscos i Cels. El conjunt de la seva obra, compromesa amb la denúncia de les grans atrocitats contemporànies, li ha valgut el Gran Premi de Teatre de l’Acadèmia Francesa. En una entrevista a l’ARA, explicava que no hi ha cap altra solució que afrontar la història pròpia amb els "mitjans ferotges que tenim: la llengua, la consciència i els gestos". Gran part de les seves obres s’han presentat a l’escena catalana de la mà de la companyia La Perla 29. La més recent és Tots ocells (2024), dirigida per Oriol Broggi.

Zadie Smith (Londres, 1975) és una de les autores més reconegudes internacionalment. Va debutar amb la novel·la Dents Blanques (2000; en català a La Magrana el 2001), en la qual descriu la societat multiètnica de Londres de finals del segle XX. L’escriptora reflexiona sobre el colonialisme britànic, la identitat i les contradiccions humanes. Entre les seves obres, destaca Sobre la bellesa (2005), una novel·la sobre l'amor i la família, i Swing time (2016), en què explora la desigualtat de classe. L'any passat va publicar La impostura, amb una heroïna que s'atreveix a plantar cara al passat colonial d'Anglaterra en plena era victoriana.

Herta Müller va néixer el 1953 en una regió rural de Romania on vivia la seva família, que pertanyia a la minoria alemanya. Aquest origen ha marcat força la seva literatura i també la va empènyer a l’exili. Considerada una de les autores europees més valentes dels últims anys, va ser guardonada amb el premi Nobel de literatura el 2009. La seva obra narra la vida a Romania sota la tirania del dictador Ceausescu, i les condicions de la minoria alemanya als països del centre d’Europa. És autora de L’home és un gran faisà en el món (1986; editada en català per Bromera el 2009), La bèstia del cor (1994) o Tot el que tinc ho duc al damunt (2009). A la Biennal de Pensament conversarà amb l’editora i traductora Cecilia Dreymüller.

Clara Serra Sánchez (Madrid, 1982) va ser diputada de Podem a l’Assemblea de Madrid i Més Madrid i forma part del col·lectiu Malas Feministas. Actualment és investigadora i professora a l’ADHUC (Centre de Recerca Teoria, Gènere, Sexualitat de la Universitat de Barcelona) i a la seva obra ha reflexionat sobre el desig, el consentiment i la identitat. En el seu últim llibre, El sentido de consentir (Anagrama, 2024), aborda diferents matisos i paradoxes que acompanyen el consentiment: ¿es pot verbalitzar el desig amb absoluta claredat, sense ambigüitats? Dimecres conversarà amb la cineasta Elena Martín, la directora de Creatura.

Nascuda a Nigèria el 1957, Oyèrónkẹ Oyěwùmí treballa com a professora de sociologia a la Universitat de Stony Brook (Nova York). La seva investigació se centra en el gènere, la raça, el colonialisme, el coneixement, la cultura i la globalització. El seu llibre The invention of women: making an african sense of Western gender discourses (1997) és una referència dels feminismes africans i descolonials. A la Biennal de Pensament compartirà una xerrada amb Chiara Bottici (Florència, 1975), la teòrica de l'anarcafeminisme que l'any passat va estar al Festival de les Humanitats de Dénia. També participarà en el seminari L’Àfrica i l'afrodiàspora enfront els mons del gènere (dijous 10 de 16.30 h a 20.30 h al CCCB).

Gueorgui Gospodínov (Bulgària, 1968) és un dels autors més importants de la literatura búlgara i europea actual. La seva obra reflexiona sobre la memòria del passat recent de l'Europa de l'Est i sobre les pors de la societat actual, com la pèrdua de la memòria o com es pot manipular la història mitificant el passat. De fet, a la seva última novel·la, El refugi del temps (2021; Periscopi en català el 2024), descriu una espècie de clínica per a persones que perden la memòria, on les habitacions són diferents dècades de la història.  

"Les llengües m'obsessionen des que, als sis anys, vaig descobrir que vivia en una illa i que la llengua que parlava no l'entenia ningú fora del país", explicava l'escriptora islandesa Audur Ava Ólafsdóttir (Reykjavík, 1958) en una entrevista a l’ARA. En més d’una ocasió ha reconegut la seva admiració per la cultura catalana: va escriure SMS Catalunya (2009). De fet, a Edèn (2022, Club Editor la publica en català el 9 d'octubre), alerta del perill d’extinció de les llengües minoritàries i l’entorn natural, i explora com la globalització accelera l’homogeneïtzació cultural. En altres llibres, com La veritat sobre la llum (2020) reflexionava sobre l'acte de néixer, el món animal o el sentit d'escriure.

Professor al departament de Literatures i Llengües del Món a la Universitat de Montreal, Jean-Rémi Carbonneau ha fet recerca sobre les polítiques i els règims lingüístics, les relacions conflictives entre les llengües, el nacionalisme i les condicions de revitalització i de normalització de les llengües minoritàries a Europa i a Amèrica. La seva obra més important és Fédéralisme et légitimation des langues minoritaires. Le cas de la Lusace et des Pays Catalans en la qual tracta la situació sociolingüística dels sòrabs (població eslava que actualment viu en dues àrees separades entre elles i envoltades completament de territoris de parla alemanya) i el català. Compartirà xerrada amb les lingüistes Mònica Barrièras, experta en multilingüisme en l’àmbit educatiu i sanitari, i Yásnaya Elena Aguilar Gil, que treballa per revitalitzar les llengües indígenes a Mèxic. La taula la moderarà la lingüista Carla Ferrerós.

Begoña Román (Petrel, 1965) és professora a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, presidenta del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya i membre del Comitè de Bioètica de Catalunya, que va assessorar el Govern durant la pandèmia, entre d’altres. El seu àmbit d’especialització és l’ètica aplicada, i també l’àmbit de la bioètica, l’ètica de les organitzacions, dels serveis socials i últimament de la intel·ligència artificial. Román és una kantiana convençuda, i subscriu el filòsof prussià quan defensa que un bé moral imposat ni és bé (no hi ha desig) ni és moral (no hi ha llibertat). En parlarà amb Miguel Seguró Mendlewicz, director de col·lecció Pensamiento Herder.

Donatella Della Porta (Catània, 1956) és una sociòloga i acadèmica italiana, que s’ha especialitzat sobretot en moviments socials, violència política, terrorisme i corrupció. Sobre aquests temes ha realitzat investigacions a Itàlia, França, Alemanya i Espanya. En concret, ha investigat el terrorisme d'esquerres a Itàlia, el moviment de justícia global, i l'onada de mobilitzacions que va caracteritzar el 2011 (Primavera Àrab, indignats, moviment Occupy). A la Biennal de Pensament compartirà xerrada amb Carma Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres de Catalunya.