Deixar-ho tot en el moment més àlgid de la trajectòria
Pere Francesch Rom imagina a la novel·la 'No oblidis el teu nom' un músic d'èxit que es troba amb un adolescent 40 anys després d'amagar-se del món
BarcelonaEn un viatge a Islàndia el 2022, el periodista i escriptor Pere Francesch Rom (Montbrió del Camp, 1981) va trobar el poble ideal per explicar una història que li bategava a dins des de feia anys. Djúpivogur se li va presentar com l'indret adequat per enviar-hi el protagonista de la novel·la, un músic de renom que desapareix d'un dia per l'altre i que exerceix de pal de paller de la novel·la No oblidis el teu nom (Columna). "Aquest poble és el refugi perfecte per a un músic que decideix deixar-ho tot en el moment més àlgid de la seva trajectòria, quan podria omplir 20 estadis olímpics, i amagar-se del món", explica l'escriptor. El punt de partida d'aquesta història neix de l'anunci que David Bowie va fer el 1973, quan va dir en un concert que aquell seria l'últim en què apareixeria com a Ziggy Stardust. "Em va impactar molt, fins al punt que el llibre comença així: el protagonista s'acomiada del públic en l'últim concert de la seva carrera", diu Francesch.
Des de fa anys, la seva trajectòria com a periodista musical de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) l'ha portat a entrevistar artistes de diverses generacions. A partir de l'experiència, ha construït el personatge de l'Stan, que es reinventa com a patró d'un vaixell a Islàndia i es converteix en un home malcarat i misantrop. "La culpa el persegueix. És un home que viu amb ràbia i està enfadat amb tothom. Però per molt que fugis a l'altra banda del món, les motxilles que portes les continuaràs arrossegant", subratlla l'autor. La novel·la relata la redempció del protagonista i el seu retorn a la comunitat a través de la trobada amb l'Elmar, un adolescent que vol triomfar amb les seves cançons i que s'adreça al músic 40 anys després de la seva fugida.
El vincle entre aquests dos personatges funciona a la novel·la com un cant a l'entesa entre generacions. "Fa un temps estava convençut que la música que jo escoltava, la dels anys 70, era la millor. El contacte estret amb adolescents a casa m'ha ensenyat que hi ha grups actuals que estan molt bé i que és absurd mirar-se'ls amb condescendència i superioritat moral", destaca Francesch, que cita entre els seus referents artistes com Rosalía, The Weeknd, Olivia Dean i Raye. "La història de l'Stan també em permet parlar de l'èxit i de com pot trastocar la vida de l'artista. Comporta carregar un pes que, si no t'has treballat, pot tenir conseqüències terribles", afegeix l'autor.
La música com a nexe d'unió
No oblidis el teu nom és la tercera novel·la de Pere Francesch Rom, que va debutar amb Gainsbourg i Dalí, moi non plus (Cal·lígraf, 2019) i ha publicat també El silenci dels altres (Columna, 2022). "Aquesta és la meva novel·la menys personal, però a totes sempre arrossego temes que són presents a la meva vida. Aquí hi apareix la música com a refugi per aïllar-se, però també com un nexe d'unió entre persones", diu l'escriptor. En aquest sentit, el text està ple de referències musicals —hi ressonen noms com Bob Dylan, John Lennon, Nicki Minaj i Joy Division— però no s'adreça només a melòmans. "Al final és un llibre sobre la redempció de dos personatges que es necessiten l'un a l'altre —conclou Francesch—. Tots dos s'adonen que compartint els neguits i les culpes aconsegueixen sanar-se".