David Nel·lo, un premi Sant Jordi misteriós

BarcelonaDavid Nel·lo no pot explicar gaires detalls de l'argument de la novel·la amb què ha guanyat el 60è premi Sant Jordi de novel·la, dotat amb 60.000 euros -igual que el Ramon Llull- i convocat anualment per Òmnium Cultural, entitat que continua tenint, des de fa més de dos anys, el seu president, Jordi Cuixart, a la presó.

La gala, que es va celebrar divendres al vespre al teatre Josep Maria de Sagarra de Santa Coloma de Gramenet, va tenir -com en les dues anteriors edicions- un marcat caràcter reivindicatiu, des del títol mateix, 787 dies i 3 nits a la presó, fins a les paraules de Cuixart, que es van poder sentir enregistrades des de la presó de Lledoners. “No estiguem tristos -va dir-. Cap mur podria separar-nos. Quan diem que ho tornarem a fer seguim el mestratge de Màrius Sampere, un dels grans poetes de la nostra terra, que va dir que viure és provar-ho infinites vegades”. L’ovació del públic al missatge telefònic de Cuixart va aturar la gala durant un parell de minuts. També més endavant, quan va pujar Paul B. Preciado a recollir el premi Joan B. Cendrós, van sonar paraules crítiques:“Vull enviar tota la meva força a totes les persones que són a la presó per motius polítics a Espanya, especialment a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart; així com als membres dels CDR detinguts i acusats, i els que són tancats als CIES pel fet de ser migrants. Cal aprofitar els processos que heu començat per a la lluita patriarcal i antiracista”.

Una reflexió sobre la creació

“La meva missió és que les obres que escric ens reflecteixin com un mirall de l’existència humana, amb les seves grandeses i misèries”, va dir Nel·lo durant el discurs de recepció del guardó. “El Sant Jordi és un dels premis més cobejats de les lletres catalanes -va afegir-, i quan em van trucar per dir-me que l’havia guanyat em va omplir d’alegria, però també vaig pensar en com el que va començar fa aproximadament 25 anys s’ha convertit en una professió sòlida”.

Les amistats traïdes arribarà a llibreries el febrer de la mà d’Enciclopèdia Catalana, com ja va passar amb la vencedora de l’edició anterior, Digues un desig, de Jordi Cabré. Compartir segell no és l’únic punt en comú que comparteix amb la novel·la de Cabré: totes dues presenten històries metaliteràries, protagonitzades per novel·listes. La novetat de Nel·lo és que, a més, hi fa entrar en joc un traductor. “En Salvador Togores, un home d’uns 50 anys, marxa a una residència de traductors de Suïssa per passar-hi una temporada -avança-. Allà coincideix amb Marcus Bachtel, un escriptor que havia estat molt conegut però que feia anys que havia desaparegut del mapa. Bachtel havia estat amic íntim dels Togores, sobretot del pare, que ja és mort”. La trobada entre els dos homes de lletres acabarà desembocant en la revelació, per part de Bachtel, dels detalls de la seva fugida, i també en l’explicació de per què va perdre el contacte amb la família Togores.

“A l’hora d’escriure una novel·la és important, a més de l’argument, saber on passa i quan –comenta l’autor–. Pel que fa al lloc, tinc tendència a fugir de casa nostra, no sé si m’hi ofego, però és així”. Alguns dels escenaris recents de la narrativa de Nel·lo són Itàlia i Suècia: a Melissa & Nicole, que va guanyar el Prudenci Bertrana el 2017, enviava els personatges a la diminuta i bergmaniana illa de Fårö. “Encara que l’acció transcorri durant el present, en el relat de Bachtel hi ha dos moments importants -explica-. El primer és la nit del 23 de febrer del 1981, quan hi va haver l’intent de cop d’estat de Tejero. El segon és una dècada més tard, el 1992, l’any que Barcelona va ser ciutat olímpica”. Nel·lo no veu que la seva sigui “una novel·la política”, però “els protagonistes no viuen en una bombolla, i el rerefons històric els afecta".

“És una novel·la on apareixen els mecanismes de creació de l’escriptor, on s’aborda la traducció com a acte creatiu i amb una trama que gestiona molt bé el suspens, que no no només manté la tensió narrativa sinó que aquesta va en augment fins al final”, defensa el periodista David Guzmán en nom del jurat, que també estava integrat per Míriam Cano, Ferran Gadea, Maria Campillo i Fe Fernández. Sense haver-la pogut llegir encara, fa l’efecte que Nel·lo hi fa lluitar les seves dues meitats professionals, la del traductor que s’ha ocupat de les populars sèries de Geronimo Stilton i els Diaris del Greg i la de l’escriptor prolífic que ha publicat més de 40 novel·les des que va publicar Els menjabrossa el 1995. “Els traductors estem carregats d’obsessions i petites manies, però el fet de conviure amb les paraules cada dia t’acaba esmolant la llengua –diu–. L’escriptor del llibre és, més aviat, egocèntric. Bachtel se sobredimensiona constantment, i llegint la novel·la veureu que a vegades per aconseguir l’èxit literari cal pagar un preu molt alt”.

Nel·lo el prolífic

L’atzar ha volgut que David Nel·lo guanyés el 60è premi Sant Jordi el 2019, poc després de bufar seixanta espelmes. Les amistats traïdes s’afegeix a les més de quaranta novel·les que ha publicat des que debutés el 1995 amb Els menjabrossa, que es va emportar el premi Vaixell de Vapor. Nel·lo, que compagina l’escriptura amb la traducció, ha sovintejat més la narrativa infantil i juvenil –amb llibres com Ludwig i Frank (premi Folch i Torres 2011) i La nova vida del senyor Rutin (premi Edebé 2014)–, però també ha tingut fortuna pel que fa als lectors adults, amb novel·les com La geografia de les veus (premi Andròmina, 2007), El meu cor cap a tu sempre (premi Marian Vayreda, 2009) i Melissa & Nicole (premi Prudenci Bertrana, 2017). Aquesta última estava ambientada a l’illa sueca de Fårö i explicava la història de dues noies que es reconeixien com a bessones, inici d’un intrigant drama familiar.

Lluís Calvo guanya el Carles Riba de poesia

El Carles Riba és el premi de poesia més veterà de les lletres catalanes, i L’espai profund, de Lluís Calvo, ha estat el llibre que ha convençut el jurat de la 61a edició, integrat per Sebastià Alzamora, Maria Cabrera, Josep M. Fonalleras, Teresa Pascual i Josep Lluch. “Aquest 2019 hi havia tres candidats molt bons, però el de Calvo s’ha imposat –comenta Lluch, que publicarà el guanyador a Proa el febrer–. L’espai profund és un volum coherent i cohesionat. Els versos són curts i esmolats, plens d’imatges il·luminadores i paradoxals”.

Nascut a Saragossa el 1963, Calvo és autor d’una “llarga, fecunda i diversa obra” –explica l’editor–, sobretot de poesia, però també de narrativa i assaig. Enguany ha publicat L’infiltrat (Arcàdia) i Ancestral (Cafè Central/Eumo). “Fujo de la repetició d’esquemes i estils –diu Calvo–. La majoria d’aquests poemes els he escrit entre muntanyes, al Pirineu i a la zona de l’Annapurna, a l’Himàlaia. M’agrada escriure a l’aire lliure”. Si Ancestral era un llibre “de poemes llargs, narratius, amb molta tralla, que vaig comparar amb el metall extrem”, aquí hi ha atenció cap “allò petit i minúscul, la voluntat de deslliurar-nos d’allò superflu”. Entre els temes que Calvo destaca del volum hi ha “la llibertat, l’amor i el pas del temps”. “La metàfora dels boscos i les muntanyes hi és també present, com passava a L’infiltrat –recorda–. Podem cercar el silenci en un món basat en la cacofonia i el soroll”. Si hi hagués de buscar un símil musical, el té clar: “És com quan Opeth deixa l’electrificació i fa un disc acústic. Abandono la guitarra elèctrica i el pedal de distorsió, tot i que això no vol dir que no sigui contundent”.

El debut de Carlota Gurt mereix el Rodoreda

Al seu perfil de Twitter -força actiu des de fa uns mesos- Carlota Gurt es defineix així: “tradueixo novel·les, sobretitulo teatre, escric, llegeixo. Dona de ningú, mare de tres, filla intermitent. Somnis: ser omnisapient, riure massa cada dia, brotar”. Amb Cavalcarem tota la nit, que publicarà Proa al febrer, Gurt ha guanyat el 22è premi Mercè Rodoreda, dotat amb 6.000 euros. “Treballo la llengua cada dia professionalment, em guanyo la vida amb les ‘paraules’, fent anar la sintaxi i la llengua -explica l’autora, que va néixer a Barcelona el 1976-. He escrit aquests contes durant l’últim any i mig, tot i que n’hi deu haver algun d’anterior.Tots escrivim sobre nosaltres mateixos, encara que jo no ho faci des d’un punt de vista autobiogràfic, o no només així. Si escric un conte sobre un home gran també puc ser jo, d’alguna manera, no a través d’ell en concret, sinó de la seva psicologia”.

El títol del llibre prové d’un poema de Rilke. “No ho volia dir per no sonar pedant! -admet Gurt-. Si em demaneu per les influències no sabria gaire què dir, perquè per exemple m’agraden molt els contes de Julio Cortázar però no diria que aquest llibre sigui gens cortazarià”. 'Cavalcarem tota la nit' inclou una dotzena de narracions ambientades en escenaris propers, “més rurals que urbans”, i sense “gaires marques temporals, per intentar transcendir el present estricte”.

Pel que fa a l’estil del llibre, i encara que l’autora creu que no és la millor per definir-lo, el descriu així: “La prosa que el lector hi trobarà és més aviat fresca i viva, i hi ha una presència important de metàfores, que sovint travessen tot un conte sencer”. La periodista Clàudia Rius, en nom del jurat, n’ha destacat “la profunditat psicològica dels personatges i la gran capacitat descriptiva dels entorns”. “Jo n’hi havia dit Murs de contenció, durant un temps, a aquest llibre, però he acabat canviant d’idea -ha admès Gurt, que darrerament ha traduït llibres de Peter Handke, Nino Haratischwili i Carola Rackete-. Tots tenim a dins una espècie de murs de contenció que estan sotmesos a una tensió i tremolen... fins que, de vegades, es trenquen”.

Lluís Prats i Toni Mata guanyen en les categories infantil i juvenil

El premi per a lectors més joves de la nit de Santa Llúcia és el Folch i Torres, dotat amb 6.000 euros, que publicarà La Galera el març. Estimat monstre, de Lluís Prats, ha estat l’obra guanyadora de la 57a edició. “És la història d’amistat entre un nen poruc i un noi afectat per gegantisme que viu en un casalot ruïnós –diu l’autor–. Per a la gent del poble, en Gabriel és un monstre, però l’Abel hi descobrirà moltes coses bones. Amb el llibre volia explicar que la bellesa no es troba en l’exterior sinó a dins de nosaltres, i entre els referents que hi poso en joc hi ha Matar un rossinyol, de Harper Lee, i La princesa promesa, de William Goldman”.

Nascuts per ser breus, de Toni Mata, ha rebut el premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, que també publicarà La Galera. “Hi presento un món distòpic, on les desigualtats entre rics i pobres són cada cop més grans –afirma–. Un grup de joves volen revoltar-se contra l’ordre social que els reprimeix”. El palmarès de la Nit de Santa Llúcia s’ha tancat reconeixent els informatius de Betevé amb el premi Muriel Casals de Comunicació i premiant l’article Hors les murs, de Paul B. Preciado, amb el Joan B. Cendrós.