David Cirici imagina el desig amb el tacte d’un noi cec

BarcelonaAl final del primer capítol es revela l’element més significatiu i singular de la nova novel·la de Davi Cirici, L’olor del desig (Proa): el seu protagonista, l’adolescent André, és un noi cec. Però aquesta discapacitat no serà el tema central del llibre, ni tampoc cal imaginar un protagonista que inspiri compassió i pena, sinó que és una excusa literària per poder viure el món des d’una nova perspectiva, més “primària i simple”. “Un grau abans del nivell intel·lectual, m’interessa com percebo la realitat com a animal”, diu l’autor.

David Cirici, professor i expublicitari, es veta aquí l’ús de l’univers visual, tan propi de la nostra època. Però la limitació d’un dels sentits fa florir els altres, així que a les pàgines de la novel·la guanyen terreny els sons i les olors i el tacte, com si calgués palpar el paisatge per entedre’n els contorns. “És una sensació similar a llegir El perfum de Süskind”, apunta l’editor Jordi Rourera. “És com quan tanquem els ulls per escoltar música. O quan apaguem la ràdio per aparcar -exemplifica Cirici-. Aquesta concentració dels sentits es dona. La novel·la explora què ens passa quan no hi veiem. Per als cecs de naixement no hi ha cap drama. No tenen una sensació de pèrdua”.

Més enllà de l’originalitat del seu protagonista, la novel·la està marcada per tres personatges més: una mare pedagògicament avançada que va expandir el món del protagonista educant-lo com una persona no dependent; un amic confident que resulta ser Pablo Picasso, i una professora d’història amb qui manté una relació secreta (i edípica). Tant Picasso com Madame Lamy cauen rendits a la manera que té de veure el món, i també l’art, aquest noi tan especial, intel·ligent, curiós i innocentment seductor.

Després d’aconseguir el premi Sant Jordi 2016 amb El setè àngel, Cirici va ensopegar amb aquesta novel·la quan va unir dos arguments que estava treballant, l’un sobre l’enamorament d’una alumna i un professor i l’altre una novel·la infantil d’un nen que preguntava a Picasso què és l’art. Cirici, que ja havia fet reviure Picasso i Miró a El lladre del Guernica (2015), va col·locar la història a la França de principis dels anys 60, en la breu etapa que Picasso va viure al castell de Vauvenarga (1959-61). És on està enterrat en la realitat i on se suposa que fa de jardiner el pare de l’André.

Un missatge feminista

També és una època en què les teories feministes de Simone de Beauvoir comencen a tenir prèdica. Cirici crea una professora rebel, infidel i feminista avant la lettre. “Aposto per la figura de la dona alliberada, moderna”, diu l’escriptor. La ceguesa del noi permet que s’acosti a la feminitat des dels sentits, sense valorar-ne la bellesa. Perquè com indica el títol, tota la novel·la gira entorn el desig, el tacte, el sexe, l’amor. Fins i tot un Picasso gairebé octogenari està obsessionat pel sexe i pinta dibuixos explícits: és l’època en què elabora variacions del Déjeuner sur l’herbe. Picasso també havia tractat el tema de la ceguesa en la seva obra. En la literatura, en canvi, hi ha pocs protagonistes cecs. David Cirici espera que L’olor del desig tingui una versió Braille gràcies a l’ONCE.