Quan el cinema serveix per conèixer el patrimoni cultural català

BarcelonaDaniel Romaní deu ser un dels periodistes que més es mouen pel país. Després de Monuments de Catalunya, Tresors de Catalunya, Catalunya industrial i Castells de Catalunya, editats per Viena Edicions, Romaní acaba de publicar Catalunya, plató de cinema (Viena, 2024), un recorregut per 38 escenaris de pel·lícules i sèries que l’autor visita acompanyat de participants del rodatge. Els reportatges sobre títols com Pandora l’holandès errant, Alcarràs, Joc de trons i Pa negre ja van aparèixer publicats a l’ARA i van ser premiats pel Patronat de Turisme Costa Brava Girona, però Romaní ha explicat aquest dilluns a l’Ateneu Barcelonès que al llibre hi ha novetats: "Hem afegit més imatges dels escenaris, cartells de les pel·lícules i dos capítols nous sobre dues pel·lícules recents: Suro, que transcorre a l’Empordà, i Modelo 77, rodat a la presó Model de Barcelona".

La presentació de Catalunya, plató de cinema, en què Antoni Bassas ha exercit com a mestre de cerimònies, ha comptat també amb Sònia Hernández Almodóvar, directora de Patrimoni Cultural de la Generalitat, que ha impulsat els llibres de Romaní i d’altres de la mateixa col·lecció amb l’objectiu de "dinamitzar i conscienciar de la gran riquesa del patrimoni cultural a través de reportatges d’autor". Una de les condicions que es van marcar, diu, és que "tots els elements patrimonials fossin visitables, perquè el llibre sigui una invitació a viatjar pel territori i conèixer millor el nostre patrimoni". Segons Romaní, el criteri per seleccionar les pel·lícules i els escenaris va ser, en primer lloc, l’equilibri territorial ("Barcelona podria donar per a un sol llibre", assegura) i que hi hagués "pel·lícules de totes les èpoques, i també títols internacionals".

El far de la fi del món

Repassant les anècdotes que recull el llibre, Romaní va recordar el far que es va construir a l’extrem més oriental del cap de Creus per al rodatge de La llum al final del món, l’adaptació d’un relat de Juli Verne que es va rodar el 1970 amb Kirk Douglas i Yul Brynner. "Hi va ser molts anys fins que al final el van retirar", ha explicat el periodista, que també es va quedar sorprès en saber que els veïns de Tossa de Mar no es creien que el torero Mario Cabré tingués un afer amb Ava Gardner. Posats a triar una pel·lícula favorita del llibre, Romaní es queda amb Pa negre i l’escena inicial del cavall estimbant-se al penya-segat de Tavertet, que va visitar amb la productora Isona Passola, que també ha participat en la presentació a l’Ateneu que ella mateixa presideix. "Jo sempre penso en ella com a presidenta, en general", ha bromejat Bassas. I Passola ha agraït a Romaní que hagi fet un llibre que "fa lluir la feina dels localitzadors que troben els espais i els reconverteixen, que és una feinada", però necessària perquè "per fer funcionar el túnel del temps calen unes localitzacions potents".

La immersió cinèfila de Romaní en aquest llibre té un punt irònic, ja que, de petit, a casa seva "el cinema no existia" i el televisor no va entrar-hi fins que ja tenia 18 anys. "El meu pare posava un disc de Schumann amb l’orquestra i ell tocava el piano", recorda. Amb el temps, el periodista va recuperar el temps perdut i ara tots els seus fills "són molt cinèfils". Però la passió musical es manté, i l’acte va acabar amb un petit concert, primer amb Elisabet Capdevila al piano i després amb el mateix Romaní, i un repertori de cançons de pel·lícules (City of stars, de La la land) i estàndards nord-americans cantats per Ann Bangle i Neus Riera.