Literatura
Actualitat30/11/2022

El botó que va fer perillar l'amistat entre Raimon i Joan Fuster

El cantautor recorda vivències i anècdotes viscudes en companyia del pensador

BarcelonaVa ser gràcies a Ausiàs March que Joan Fuster i Raimon es van conèixer. L'escenari va ser València. L'any, el 1959. Fuster s'acostava als 40 i ja havia publicat llibres com El descrèdit de la realitat. Raimon tot just havia fet els 18 i encara no havia gravat cap cançó. "Em va sentir recitar i el va sorprendre la meva fonètica –ha recordat aquest dimecres el cantautor a l'Ateneu Barcelonès, acompanyat de l'escriptor i professor Enric Sòria i el periodista Vicent Sanchis–. Ens vam retrobar en una tertúlia al Club Universitari i des de llavors ja no vam deixar de parlar. Llavors el valencià no s'estudiava en cap escola, era considerat un dialecte que parlàvem quatre desgraciats de per allà baix".

Raimon ha passat revista a algunes de les fites que van compartir. Un viatge de Sueca a Barcelona el 1962, per assistir a la Nit de Santa Llúcia, va acabar amb la coneixença amb el músic Enric Gispert: la trobada va impulsar la trajectòria de Raimon. "Jo anava per a professor d'història, però em van fer canviar de plans", ha dit al davant d'un auditori entusiasmat. Va ser Fuster qui va descobrir la poesia de Salvador Espriu a Raimon. "La lectura em va enlluernar tant que vaig fer Cançó de capvespre, la primera de moltes altres adaptacions", ha dit. Als "dos tòtems culturals", com els va definir Sanchis, els unia també la idea de Països Catalans, que Fuster va impulsar. "Desitjava una confederació, però sabia que era impensable", ha admès. ¿I de la possible independència respecte a Espanya en van parlar? "Mai no va acceptar ser pare ni mare de la pàtria –ha afegit Raimon–. Va morir el 1992, amb temps de veure que tothom anava pel seu compte. Els últims anys s'ha parlat molt d'independència en comptes de creació d'un nou Estat i em sembla un error. La independència és impossible, perquè tot és interdependent".

Cargando
No hay anuncios

L'única vegada que l'amistat entre Fuster i Raimon va perillar va ser a mitjans dels 60. "El vaig convidar a casa, i en aquells moments tenia un vàter que funcionava amb un botonet en comptes de tenir cadena. Li va costar molt de trobar-lo i es va enfadar". Quan Raimon va tornar a casa, Fuster li va dir: "No hi tornaré més, aquí, si m'has de deixar tan sol". Així i tot, van continuar compartint recitals, concerts, sopars –també amb la dona de Raimon, Annalisa Corti– i uns quants viatges, que els van portar, entre altres llocs, a Florència i a Vinci.