Barcelona"Es tracta d'un assaig aclaridor i molt necessari. Combina actualitat i profunditat amb una gran quantitat d'encerts": així descrivia Silvia Sesé, editora d'Anagrama, 'El sueño de los mártires', de Dardo Scavino (Buenos Aires, 1964), llibre guanyador del 46è premi Anagrama d'assaig. El professor de la Universitat de Pau, a França, rebrà els 8.000 euros de dotació per un estudi sobre el terrorisme jihadista que arribarà a les llibreries aquest novembre.

El llibre comença quan l'autor observa els canvis d'opinió d'alguns dels seus alumnes musulmans després de l'atemptat d'Atocha de l'11 de març del 2004. Una dècada més tard, el gener del 2015, arran dels atemptats de 'Charlie Hebdo', Scavino va decidir que escriuria un assaig filosòfic "des de l'estupefacció". "Què fa que nois que han crescut en països occidentals fessin les maletes i marxessin a Síria i a altres països?", es demana Scavino. 'El sueño de los mártires' vol "rebatre" les tesis de Samuel Huntington. "La religió ocupa un lloc secundari en aquest conflicte –assegura l'autor–. El problema és essencialment polític i es dona una apropiació dels textos religiosos per part del jihadisme però també per part de les potències occidentals quan parlen de l'eix del bé i del mal".

"Alguns sectors de la joventut, sobretot situats a les 'banlieues', se senten fora de la societat francesa –explica–. Fins al 2005, les protestes de cremar cotxes, que tenien una llarga tradició a França, tenen un caràcter proletari. A partir de llavors, en temps de Sarkozy al govern, es van començar a atribuir connotacions religioses a aquests actes, percepció que no era correcta".

Una guerra global i diferent

'El sueño de los mártires' parla de "la guerra global actual", en què un o diversos estats lluiten contra organitzacions terroristes que no es poden ubicar únicament en un país. "Els Estats Units es reserven el dret d'atacar qualsevol territori amb la premissa que hi ha terrorisme –diu Scavino–. Es crea un funcionament entre militar i policial en contextos que no són exactament de guerra".

Dues de les figures importants de l'assaig són "el màrtir i la víctima": "El primer és una barreja d'heroi i combatent, el segon no és un soldat que pateix les conseqüències de participar en una guerra, però es converteix en figura essencial d'identificació per part de molta gent". Entre les singularitats del jihadisme hi ha també "l'autonomia en la seva organització". Particularitats com aquestes són les que van donar lloc a atemptats com el de Rouen, on un grup de joves van degollar un capellà el juliol del 2016.

"La solució passa no només per l'educació, sinó també per la integració –ha dit Scavino–. La crisi general de la societat fa uns anys va deixar els joves islamistes radicals en mans del jihadisme. Es va perdre un model social en què hi havia organitzacions polítiques i sindicals que donaven suport a aquests segments de la societat".

Scavino és llicenciat en filosofia i lletres a Buenos Aires i ha publicat llibres com 'Nomadología. Una lectura de Deleuze' (1991), 'La filosofía actual. Pensar sin certezas' (1999) i 'El señor, el amante y el poeta. Notas sobre la perennidad de la metafísica' (2009).