Jordi Coca: "Ha arribat l'hora de perdre el respecte a Shakespeare"
L'escriptor barceloní publica un assaig de 900 pàgines sobre el dramaturg anglès
BarcelonaDesprés d'anys de llegir, estudiar i ensenyar Shakespeare a l'Institut del Teatre, Jordi Coca (Barcelona, 1947) es va decidir a escriure un assaig breu –que ha acabat sumant 900 pàgines– sobre l'autor de Hamlet. "Volia explicar, en un to divulgatiu i a l'abast de tots els lectors, que el possible sentit que puguin tenir les obres de Shakespeare no passa pels grans temes universals sinó per les circumstàncies concretes de l'època en què van ser escrites", ha afirmat Coca aquest dimecres a la llibreria Ona.
Publicat per Edicions de 1984 amb la col·laboració de l'Institut del Teatre, El teatre de Shakespeare en el seu context defuig el periple biogràfic del dramaturg: "M'interessa el senyor que va baixar del poble, es va instal·lar a Londres i va entrar de ple en el negoci del teatre. A Shakespeare se li ha acabat atribuint l'autoria d'un nombre d'obres que oscil·la entre el cànon de 36 –les que comento al llibre– i una cinquantena".
Entre el seu naixement, l'abril de 1564, i la seva mort, el 23 d'abril de 1616, Shakespeare va viure els regnats d'Elisabet I i Jaume I, dècades en què el teatre era molt diferent de com està concebut actualment. La noció d'autor era menys restrictiva que ara i les representacions es feien en espais gairebé sense decorats, on tenien preponderància la paraula dita, la indumentària rica i vistosa i l'ús de la música. "Shakespeare és el punt més alt de la dramatúrgia occidental, però ha arribat l'hora de perdre-li el respecte –comenta Coca–. No és un geni que surt com un bolet, depèn de tot el que hi ha hagut abans que ell. Sense Christopher Marlowe ni els autors de les 3.000 obres creades durant aquell període, ell no hauria pogut ocupar el cim".
La prudència del dramaturg
La visió que Jordi Coca dona de Shakespeare al llibre "no vol tancar, sinó obrir lectures": "Si es coneix bé l'època en què es van escriure i representar és més fàcil fer-ne muntatges que connectin amb el present, com va passar amb l'extraordinari Titus Andrònic d'Àlex Rigola". D'aquesta manera, l'anàlisi que fa de Macbeth s'allunya de la interpretació habitual i assenyala la importància dels descendents de Banquo com a dipositaris de la justícia: "Es creu que és una obra sobre l'ambició política, però si observem el context, més aviat tracta sobre la legitimitat del poder –explica–. Quan Shakespeare la va escriure, feia poc que Elisabet havia mort i havia començat a manar Jaume I, que era d'origen escocès. Tot i que la seva arribada al poder va ser polèmica, el descriu com un salvador d'Anglaterra. Des d'un punt de vista social, Shakespeare no era gaire cosa més que un criat. Havia d'actuar amb una gran prudència".
No és l'única obra on el dramaturg va validar el poder del moment. "Durant el regnat d'Elisabet I, l'última representant dels Tudor, va estrenar Ricard III, on presenta el monarca de la casa de York com un monstre, imatge en sintonia amb la que els Tudor havien creat –comenta–. Ricard III va ser, durant dècades, la imatge del mal, en part per culpa del seu aspecte a causa de l'escoliosi, però va ser un bon rei".
La lectura que s'ha fet de Shakespeare al llarg dels segles ha arribat a distorsionar l'aspecte físic d'algun dels seus personatges més emblemàtics: "Continuem representant Hamlet com un príncep romàntic, jove i guapo, quan hi ha un fragment de l'obra en què la mare li diu que està gras i s'ofega –diu–. Shakespeare ens parla d'un personatge amb un impediment físic, el sobrepès, que el porta a la inacció i la paràlisi a tots nivells". Cap d'aquestes obres, però, és la preferida de Jordi Coca: "Si em diguessin que només en puc salvar una, em quedaria amb Antoni i Cleopatra. Aquí es veu un dels elements que Shakespeare xucla de Marlowe, el de l'infern interior dels personatges. El sap portar més enllà. La humanització de tots dos protagonistes és molt potent: són figures poderoses, però se'ns presenten en la dimensió més íntima".
Tot i que la relació de Coca amb Shakespeare es remunta a la dècada dels 60, ha estat durant els últims cinc anys que s'ha centrat en el projecte. "He compaginat la redacció del llibre amb l'altra temptació que tinc, l'escriptura de novel·les", diu. No publica ficció des d'Els ulls dels homes mentiders (Comanegra, 2018). "El setembre tanco aquest parèntesi", promet.
____________________
Compra aquest llibre
Fes clic aquí per adquirir El teatre de Shakespeare en el seu context a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.