BarcelonaEncara que sigui un dels autors més estimats al País Valencià –o precisament per això–, Vicent Andrés Estellés (1924-1993) no hi serà celebrat institucionalment amb motiu del centenari del seu naixement. L'autor de Coral romput i Llibre de meravelles no mereix, segons el PP i Vox, un any dedicat a la seva figura: van ser aquestes dues formacions polítiques, actualment al capdavant del govern de la comunitat autònoma, les que van frenar tot just fa una setmana la proposta de Compromís de commemoració de l'efemèride a les Corts Valencianes perquè el poeta "pretenia la unitat lingüística del català".

"Allà on no arriben les institucions hi arribarà la gent", ha afirmat Izaskun Arretxe, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, aquest dijous al Palau Moja de Barcelona després de lamentar que les tres administracions públiques dels Països Catalans no puguin sumar esforços com va passar tot just fa dos anys amb el centenari de Joan Fuster. "La complicitat de llavors s'ha perdut –continua–. Ara cal explorar altres opcions, i per sort, tenint en compte que Estellés, a més de ser una gran figura literària, va tenir una notable incidència social i cívica, la plataforma Cent d'Estellés té previstes una gran quantitat d'activitats arreu del País Valencià". "És molt curiós que les Corts Valencianes sí que s'han posat d'esquena davant del centenari d'Estellés, però les Diputacions de València i Alacant han aprovat una declaració institucional d'Any Estellés, i allí també hi ha el Partit Popular –explica el músic Pau Alabajos, que acaba de publicar la biografia Vicent Andrés Estellés. La veu d'un poble a Sembra Llibres–. És a dir, que són molt contradictoris els missatges que venen des de les institucions. Crec que no han calibrat bé on han posat el punt de mira, perquè quan Vicente Barrera [conseller valencià de Cultura, de Vox] va dir que retallava el pressupost de la càtedra Estellés, de la càtedra Fuster, etcètera, el que estava fent era una declaració de guerra que ha posat en armes tota la societat civil valenciana i la plataforma Cent d'Estellés".

La Institució de les Lletres Catalanes ha triat com a comissària de l'Any Estellés la poeta i gestora cultural Àngels Gregori. "Montaigne deia que les prohibicions fan despertar el desig –ha recordat–. El nostre desig per amplificar la seva veu és molt més gran que qualsevol prohibició. De fet, el que està passant al País Valencià és un cas de censura cultural i lingüística".

Una veu que no te l'acabes mai

Nascut el 4 de setembre de 1924 a Burjassot, Vicent Andrés Estellés va compaginar el periodisme amb la poesia. Vinculat al diari Las Provincias des del 1948 fins al 1978, va debutar com a poeta el 1953 amb Ciutat a cau d'orella (L'Espiga, 1953), però el gruix de la seva obra, escrita durant les dècades dels 50 i els 60, no va ser fins al Llibre de meravelles (Estel, 1971) que va començar a aparèixer amb regularitat. "La veu d'Estellés no te l'acabes mai, i encara ara en tenim una visió caòtica i inabastable, primer perquè es va anar publicant molt després de ser escrita, però també perquè és molt voluminosa –reconeix Gregori–. Un dels seus punts forts és que universalitza les coses petites. Alhora, és un gran lector dels clàssics, un autor cultíssim amb un domini de la mètrica increïble. És obvi que es tracta d'un autor molt popular, però cal redescobrir-lo".

L'Any Estellés està estructurat al voltant de cinc grans eixos. En l'àmbit institucional destaca l'acte inaugural, el 21 de març: el recital al CCCB M'he estimat molt la vida, poema que es traduirà a una vintena de llengües coincidint amb el Dia Mundial de la Poesia. L'àmbit educatiu inclourà un simposi a la Universitat de València (24 i 25 de setembre) i un congrés internacional a la Universitat d'Alacant (20 i 21 d'octubre). Un dels plats forts serà la part d'espectacles, amb recitals com Coral romput, a càrrec de Toti Soler i Pere Arquillué, i les adaptacions musicals que n'ha fet Pau Alabajos. Hi haurà també dues exposicions itinerants, conferències –amb lectors de luxe com Enric Bou, Sebastià Alzamora i Irene Mira-Navarro– i una festa-sopar dedicada al poeta el 26 de setembre que se celebrarà simultàniament en una vuitantena de ciutats.

En l'apartat de novetats editorials hi ha l'antologia Una tendresa oculta, a càrrec de Jaume Pérez Montaner (3i4), una reedició de La clau que obri tots els panys (Peu de Mosca) i l'edició dels tres primers llibres en un sol volum, Oli calent del gresol de la vida (Saldonar), a cura de Josep Ballester. "Confiem que quan acabi l'any Estellés hàgim pogut ressituar el poeta dins el cànon –proposa Àngels Gregori–. És el poeta valencià més important després d'Ausiàs March".