BarcelonaA Ana Pessoa (Lisboa, 1982) la fascina l'adolescència, i per això sempre que pot hi situa les seves novel·les. "Juan José Millás diu que ser adolescent és com aterrar a Mart o com viatjar a un país desconegut, perquè hi arribes de cop i no coneixes res de res", diu l'escriptora portuguesa, que acaba de guanyar el 23è Premi Llibreter de Literatura Infantil i Juvenil d'Altres Literatures amb Mary John (L'Altra, 2021). Traduït per Mercè Ubach, és el primer llibre de Pessoa publicat en català. Amb la forma d'una carta llarga, la novel·la relata el procés de superació d'una noia per distanciar-se del seu primer amor platònic i prendre consciència de la toxicitat de la relació.

La Maria João pren la paraula un temps després de mudar-se amb els seus pares, canviar d'escola i fer nous amics. La protagonista ha posat prou distància per escriure al Julio, el seu gran amic d'infantesa i amor platònic. "Sent cap a ell un amor no correspost, que és dins del seu cap i mai s'ha concretat en res. Es coneixen des que eren molt petits i ella sempre ha viscut intentant ser la nena i la noia que ell vol", explica Pessoa. A través de la carta, la noia examina el seu vincle i posa sobre la taula tot allò que li ha fet mal. "S’adona que el Julio ha estat sempre l’home de la seva vida. Necessita existir primer com una nena i després com una dona a ulls del seu amic, no pot viure sense aquest reconeixement per part d’ell. Durant l’adolescència tot és molt violent perquè tot és una primera experiència", assenyala l'escriptora.

Transformar-se per agradar-li

La primera pregunta que li fa el Julio a la Maria João quan es coneixen és: "Ets un nen o una nena?" Ella té cinc anys, porta els cabells curts i no té forats a les orelles. Vol ser la nena que ell busca, així que es deixa els cabells llargs i es posa arracades. A mesura que es vagi fent gran, la noia seguirà transformant-se per satisfer el seu amic. "Desitja tenir la regla i convertir-se en una dona, però quan ho aconsegueix s'adona que no ha resolt els seus problemes. Segueix desitjant ser estimada i integrar-se", explica Pessoa. La novel·la narra des de la subtilitat com ella va trobant-se a si mateixa i el lloc que vol ocupar al món. "A la vida no hi ha mai situacions en què un ho fa tot bé i l’altre ho fa tot malament. El Julio li fa mal perquè ella té unes expectatives molt fortes amb ell, però el noi no se n'adona, no té aquesta sensibilitat", diu l'escriptora.

Mary John havia de tenir una noia com a protagonista perquè, segons Pessoa, els homes tenen una altra manera de resoldre els seus problemes. "Nosaltres vivim una exploració contínua de les emocions, ells busquen solucions. Tenim una sensibilitat completament diferent", afirma l'autora. "Les dones també ens barallem entre nosaltres, però podem compartir la nostra intimitat d’una forma molt més intensa", diu. La carta travessa un huracà d'emocions que van des de la ràbia i la frustració fins a l'acceptació i la serenitat, i que es combinen amb les il·lustracions a pàgina sencera de Bernardo P. Carvalho.

Pessoa escriu sense pensar en l'edat dels seus lectors i explica que, per a molts adults, la lectura de Mary John ha estat una manera de reconciliar-se amb la seva adolescència. L'escriptora, de fet, és partidària d'acabar amb la categoria de literatura juvenil perquè creu que només posa barreres. "Hi ha un problema amb la categoria juvenil de la literatura. Està creada per adults i no crec que els adolescents s'hi sentin còmodes –reflexiona–. Molts dels llibres que pertanyen a aquesta categoria intenten ensenyar coses als adolescents. Si tens problemes d’anorèxia, agafa aquest llibre. Si els teus pares es divorciaran, agafa aquest altre llibre. La literatura no serveix per a això sinó per al contrari, per escapar-se del món".