"Si cal, m'encadenaré al Zoo per alliberar l'elefanta Susi"

BarcelonaGràcies a novel·les com Una mare (2014), Un gos (2016) i el premi Nadal Un amor (2018), Alejandro Palomas ha sumat desenes de milers de lectors, en part gràcies al magnetisme del personatge de l'Amalia, inspirat en la mare de l'autor. A Un país amb el teu nom, que acaba de publicar Columna i Destino, l'autor barceloní s'ha hagut de reinventar. "Al març van morir la mare i el pare amb vuit dies de diferència –diu–. Vaig començar a escriure aquesta novel·la poc abans que a la mare li diagnostiquessin un melanoma. Em vaig adonar que no podia continuar escrivint sobre la família de sang i que me n'havia d'inventar una altra. Va ser així com van aparèixer dos elements molt propers a mi i que vull tenir al costat en aquesta segona meitat de la meva vida. Són l'Edith i en Jon".

L'autor converteix en protagonistes dos personatges poc explotats literàriament: una viuda de 76 anys, l'Edith, que viu acompanyada d'onze gats, i un veterinari de 59 anys, en Jon, a qui un bon dia el zoo més proper al poble on viu li demana que s'ocupi de cuidar l'elefanta del centre, la Susi. Palomas, que té 53 anys, ha compaginat la traducció d'autors com Jeanette Winterson, Gertrude Stein, Jack London i Willa Cather amb la construcció d'un univers literari propi on tenen una presència remarcable l'empatia, l'esperança i els somnis. "Els moments de recolliment obligat com el de la pandèmia o les catàstrofes personals són grans oportunitats per repensar-se –assegura–. Un país amb el teu nom és una novel·la de segones oportunitats".

"Les edats dels dos protagonistes són molt importants: tots dos es troben en una etapa d'invisibilitat –explica–. Ella ja ha passat la maduresa però encara no és una dona vella. Ha desaparegut de la mirada dels altres, igual que en Jon, que viu en aquesta primera invisibilitat dels homes, que arriba a finals dels 50 i que ens és molt difícil d'assumir". En comptes de furgar en el missatge crític, Palomas ofereix una mirada positiva sobre l'Edith i en Jon. "La invisibilitat és un drama, però et dona un poder: la llibertat", diu. L'amistat que naixerà entre ells els canviarà la vida.

El somni d'alliberar una elefanta del Zoo

Hi ha un tercer element crucial en la trama de la novel·la, l'elefanta Susi. "Està inspirada en l'elefanta del Zoo de Barcelona –admet Palomas–. Vaig conèixer durant anys la persona que va estar al seu costat, lluitant perquè canviés la normativa de l'Ajuntament i pogués sortir d'allà dins". La Susi real "continua al Zoo, esllanguint-se". Un dia que l'autor va tornar del Zoo "molt tocat", pensant que "l'ésser humà no té solució", la mare va provar d'animar-lo: "Escriure sobre la Susi i la seva història ja és part de la solució, pot ser que incideixi en la realitat". Com que ha escrit una novel·la on els personatges "persegueixen el seu somni", voldria que la ficció acabés beneint la realitat: "Estem creant un grupuscle per alliberar la Susi... Si cal, m'encadenaré a la porta del Zoo per aconseguir-ho! Voldria que aviat poguéssim celebrar que ella i les seves companyes són traslladades a un santuari al sud de França".

____________________

Compra aquest llibre

Fes clic aquí per comprar Un país amb el teu nom a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.