Llegim 05/06/2021

L'agredolça redempció d'un vidu a l'estil 'Gran Torino'

'Vladivostok', de Lluís Oliván, explica dos mesos decisius en la vida d'un jubilat escèptic i poc social

3 min
L'escriptor Lluís Oliván

Barcelona"Vladivostok és la ciutat més a l'extrem del continent, el lloc on en Tomàs i la Magda volien viatjar abans que ella es posés malalta i morís. És una metàfora d'aquell lloc llunyà on es vol arribar, però també és el punt de trobada entre els mons d'en Tomàs, un home tècnic, que sempre ha buscat respostes objectives a les coses, i la Magda, que va ser mestra i sempre es va interessar molt més per la literatura". Lluís Oliván parla de la seva nova novel·la, la primera que publica a Edicions del Periscopi, amb l'entusiasme de qui ha aconseguit trencar un llarg silenci literari.

Nascut el 1968, Oliván compagina l'escriptura amb la docència en un institut de Lliçà d'Amunt. No publicava cap novel·la per a adults des de Lo que hay en el fondo, premi València de narrativa en castellà el 2013. "Escric, sobretot, en català –diu–. Quan abordo temes més punyents ho faig en català. És la llengua que em serveix per sacsejar el lector. Per posar el dit a la nafra i furgar". Vladivostok furga en les ferides d'un home jubilat, vidu des de fa dos anys, que té un únic Amic –a qui anomena així– i un fill, el Nano. La seva rutina comença a canviar quan, a la urbanització on viu, apareix una nova Veïna amb el seu Fill. "Oculto els noms de la majoria de personatges per exemplificar la manca d'empatia del protagonista amb els altres –explica l'autor–. A banda de la Magda, la resta de personatges han anat passant per la vida del Tomàs sense deixar-hi gaire petja". La relació amb el Nano, per exemple, és complicada. "Pare i fill no tenen res a dir-se", recorda. En Tomàs exemplifica una generació en què "els homes eren totalment prescindibles en la història d'una família". Havent-se quedat sense la mare, el pare, "un artefacte gairebé decoratiu", deixa d'entendre el fill.

Aïllar-se en una urbanització

A Oliván li agrada ambientar les novel·les "en escenaris de la segona corona metropolitana, urbanitzacions que podríem trobar al Baix Llobregat, als Vallesos o fins i tot al Maresme, mons on la unitat no és el barri ni el carrer, sinó la parcel·la". El novel·lista reconeix que "els personatges d'aquests entorns estan molt aïllats". I afegeix: "Són socialment i geogràficament molt curiosos".

Vladivostok transcorre durant dos mesos decisius en la vida del protagonista, en què "la relació amb la Veïna no funciona però en canvi descobreix l'homosexualitat". "Igual que accepta fumar marihuana a partir de la malaltia de la Magda, també assumeix la relació homosexual que se li presenta amb una gran naturalitat", avança. Oliván reconeix que al principi de la novel·la l'eremitisme i misantropia del Tomàs poden fer pensar en el protagonista de Gran Torino, de Clint Eastwood. "Pot semblar que és el típic vell asocial que no s'entén amb ningú i que, en canvi, és capaç d'establir una relació de paternitat amb un adolescent problemàtic –diu–. És així i alhora no. La redempció del personatge no pot ser tan fàcil". Oliván ha escrit una novel·la àgil i amb sentit de l'humor, on la ironia conviu amb els elements agredolços.

És, també, la història de la descoberta de la literatura per part del protagonista, aquella "quarta banda" del blog que mantenia la seva difunta esposa, i que homenatjava des del títol Víctor Català. "En Tomàs intenta entrar en aquell món que li és completament hostil –comenta–. Al principi no entén que algú hagi pogut dedicar la vida a personatges de ficció, inventats, que no han existit mai. Li sembla una pèrdua de temps extraordinària. En certa manera, el seu és un descobriment de la literatura com a forma de coneixement". Entre els autors presents a la novel·la en forma de cites o de lectures d'en Tomàs hi ha Philip Roth, Amos Oz, Max Frisch i Kjell Askildsen. "És un autor noruec que m'agrada molt, escriu contes durs i secs, sovint sobre personatges vells", diu Oliván, que també es reconeix lector de Bohumil Hrabal, Milan Kundera, J.M. Coetzee i Jorge Luis Borges. D'autors que escriguin en català segueix, entre d'altres, Anna Ballbona, Albert Forns, Jordi Puntí i Quim Monzó.

stats