BarcelonaLa poeta i actriu siriana Fadwa Souleimane, nascuda a Alep el 1970, va morir ahir a París a conseqüència d’un càncer. Souleimane va ser una de les primeres veus reconegudes que es va alçar contra el règim de Baixar al-Assad. Després de graduar-se a l’Institut Superior d’Art Dramàtic de Damasc i de treballar durant anys com a actriu en produccions teatrals, però també al cinema i en diverses sèries de televisió, Souleimane es va convertir en un dels símbols de la mobilització pacífica a Damasc, Homs i Daraa des del març del 2011, donant suport al moviment popular i democràtic i denunciant la dictadura d’el-Assad.

El 2012 es va haver d’exiliar a França després de ser condemnada a mort pel règim del país, en plena guerra civil. Per evitar ser capturada i poder fugir, Souleimane es va haver de tallar els cabells molt curts, com si fos un noi, i va es va moure de casa en casa fins que va trobar la manera de fugir amb el seu marit. “Quan va esclatar la revolució em vaig adonar que havia de guiar la gent perquè no fossin conduïts cap a la mort. Vaig marxar del meu país en contra de la meva voluntat”, va declarar a Le Monde poc després d’arribar a París. I va afegir: “Mai seré una refugiada”.

La poesia és un crit "contra els tirans del món"

Souleimane va visitar Catalunya aquest estiu: va fer un recital a la Fundació Palau de Caldes d'Estrac –en el marc del festival Poesia i més– i un altre a l’Arts Santa Mònica, on va llegir part de la seva poesia. El seu únic recull de poemes publicat fins ara és 'Lluna plena', traduït al francès com 'À la pleine lune' (Éditions du Soupirail, 2013) –la seva experiència com a activista és recordada a l’obra de teatre 'Le passage'– i actualment ultimava un altre llibre, 'Dans l’obscurité éblouissante'. Amb motiu del recital a l’Arts Santa Mònica Annie Batts va traduir al català una petita antologia de la seva obra. En un dels poemes escrivia: “Ara venen les despulles dels meus dos germans / i una engendra pena / i l’altra herba fresca / les semences dels meus dos germans són dins meu / pregaré / perquè en broti una olivera / on ens apareixerem l’un a l’altre”.

“És factible escriure poesia avui en dia? –es preguntava l’autora en un text titulat 'Poètica'–. Sí, hi ha una escriptura poètica que és com un crit contra els tirans del món, que els recorda que els sirians i sirianes no som només notícies i nombres que apareixen a baix de la pantalla televisiva; ni tampoc simples organismes que només necessiten aixopluc, menjar i beure. Som éssers amb sentiments nobles i energies creatives tot i les penoses condicions de vida. Podem crear literatura i art, i gaudir-ne. Creiem en la necessitat de la supervivència a través de la poesia, que preserva la memòria dels fets”. La veu de Souleimane s’ha apagat als 47 anys, en ple procés de consolidació internacional.