EL SECRET DE ...
Llegim 01/03/2014

Ray Loriga

i
Cristian Segura
2 min

Assisteixo a la presentació a Barcelona de l’última novel·la de Ray Loriga esperant-me una astracanada rere l’altra. Ho dono per fet: l’escriptor és referent de la generació perduda de la literatura espanyola, joves eterns passats de rosca, això sí, ben vius intel·lectualment. Que la cosa sortirà de mare encara és més previsible perquè presenta una novel·la sobre tràfic de drogues, Za Za, emperador de Ibiza (Alfaguara). Malgrat aquestes referències, l’acte va ser d’allò més normal, avorrit fins i tot. Loriga, però, va deixar pinzellades de la seva enriquidora vida. Per exemple, va dir, com si parlés d’un desconegut, que és amic d’un tal Barry Gifford. Gifford és un poeta i novel·lista nord-americà de prestigi, conegut també per ser el guionista de dues pel·lícules de culte -cadascuna en el seu gènere: Carretera perduda, de David Lynch, i Perdita Durango, d’Álex de la Iglesia.

Loriga va explicar que el 1998, en una roda de premsa conjunta que van fer Gifford i ell a Anglaterra, un periodista va preguntar-li com és que s’atrevia a provar el gènere road movie en literatura, si és genuïnament americà. El periodista preguntava per Caídos del cielo, una de les primeres novel·les de Loriga, sobre adolescents criminals que fugen. Gifford va agafar el micròfon i va respondre ell: “Escolti, la primera road movie és el Quixot. Per tant, res de gènere americà”.

Za za és el nom del millor estupefaent al·lucinogen que s’hagi elaborat mai. És un petit homenatge de Loriga a dos dels seus mites: l’actriu Zsa Zsa Gabor i Joe Zasa, un mafiós que apareix a la pel·lícula El Padrino III. Loriga va admetre aspectes personals, com que en veritat és “pompós i emotiu”, tot el contrari de la seva imatge de tipus dur. Al final de l’acte, a la llibreria La Central, va aparèixer el Loriga que esperava, fent comentaris sobre els anys d’experiències excessives amb les drogues. Va assegurar que això ja és cosa del passat i va deixar una frase per a la posteritat, una sentència de coneixedor de la matèria: “Un drogoaddicte és com un jugador de futbol: té deu anys bons i després el que li queda és arrossegar-se pel camp. Això és el que em va passar a mi”.

stats