Un lector diu que és “patètic aquest ús transitiu de cessar en tants mitjans”. I ho diu, suposo, perquè hi veu ignorància i deixadesa. No es para a pensar que si “tants mitjans” cessen persones és potser perquè, després d’haver-se passat anys impedint-ho, han conclòs que cessar-les omple un buit i no crea cap problema. Que si ho sent sovint a TV3 és perquè el seu llibre d’estil ho permet.

Anys corregint m’han avesat al següent cicle: l’ús innova fora de la norma, la norma el reprimeix, l’ús insisteix, la norma es resisteix, l’ús insisteix, la norma el beneeix. Altres vegades l’ús no insisteix i la norma avorta la innovació. Però, si insisteix prou, formes vistes com a aberrants durant anys pels puristes acaben entrant al diccionari.

“La norma avorta la innovació” n’és un bon exemple. “És patètic aquest ús transitiu d’avortar”, ens pot dir un lector. “Un pla avorta però no el pots avortar. En tot cas, el fas avortar”, ens pot alliçonar. Però resulta que “avortar un pla” és més àgil que “fer avortar un pla” i resulta igual d’entenedor. L’estructura de la frase, el fet que tingui subjecte i OD, ja ens diu que aquí avortar és transitiu.

I encara que el DIEC2 no ho admeti, els plans o els atemptats són avortats als titulars dels mitjans catalans, inclosos els més puristes. És només qüestió de temps que, com ja va fer el DRAE al seu dia, el DIEC2 afegeixi a avortar “5. v. tr. interrompre un pla o un procés”. ¿S’haurà empobrit o degradat el català, quan això passi? Cal estar una mica ofuscat per veure-ho així.

I algú em pot dir: “Estic d’acord que fer cessar és poc àgil, però pots dir destituir, despatxar, fer fora”. Si aquest algú fos corrector sabria que el canvi fa arrufar el nas sovint a qui ho ha escrit. Per què? Perquè tots, i encara més el món polític, necessitem eufemismes, paraules que diguin el mateix amb menys cruesa. Poder-ho dir amb menys cruesa fa la llengua més dúctil, i és lògic que siguem els mitjans els que fem el primer pas.