EL NOM, EL MÓN
Llegim 26/04/2014

Jordi

i
Silvia Soler
2 min

Que difícil parlar d’aquest nom! El nom més nostre, el nom del patró de Catalunya, el nom del dia més bonic de l’any. Ens ho sabem tot, de sant Jordi -aquest sant que sembla que no va existir mai- i de la seva llegenda. Expliquem als menuts que va ser un cavaller valent, que es va enfrontar al mal per amor. Qui podria resistir-se a una història així? Sembla que el primer a posar per escrit la llegenda a Europa va ser Iacopo da Varazze, al segle XII, tot i que l’essència del mite -el cavaller que mata el drac- acompanya des de sempre el desenvolupament de la civilització. Jordi és, doncs, el nom de l’heroi que qualsevol poble necessita, el nom del valent que pot i vol enfrontar-se al mal. Els catalans -tan romàntics, tan arrauxats quan volem- no podíem resistir-nos davant d’un sant que arrossega aquest simbolisme. Però no som els únics que hem caigut rendits davant de sant Jordi. També ho han fet els anglesos i els portuguesos, i diverses ciutats d’arreu del món com Alcoi, Cáceres, Gènova, Venècia, Ferrara, Nàpols, Hannover, Istanbul i Beirut. Sant Jordi és un patró valent i romàntic. També humil: Jordi ve del grec georgos, que deriva dels termes geo, terra i ergon, el que treballa la terra, el pagès.

Semblava que ja no es podia demanar més. Però resulta que sí, que l’atzar fa que el dia que suposadament va morir el sant, el 23 d’abril, sigui també la data de la mort del gran Shakespeare, l’any 1616 (un dia abans havia mort Miguel de Cervantes) i el sector del llibre té la feliç idea de lligar roses amb llibres. Més endavant moren un 23 d’abril Josep Pla i Maria Àngels Anglada. I aleshores tenim una diada perfecta: primaveral, romàntica, culta. I els catalans decidim, any rere any, oferir la nostra millor imatge i creure’ns, encara que sigui per un dia, que realment som aquest poble civilitzat que passeja, assedegat de literatura i que es mostra detallista amb la gent que estima.

Molts catalans no resisteixen la temptació d’afegir encara un motiu de celebració a la diada i trien aquest nom per al seu fill. O filla. Tan bonic que és Jordina i encara n’hi ha poques!

stats