Gerhart Hauptmann (1862-1946), nascut a Polònia i pioner del naturalisme literari alemany, va ser força conegut a la Catalunya de la primera dècada del segle XX, abans de rebre el premi Nobel el 1912, gràcies al seu teatre, traduït i estrenat als escenaris barcelonins. Eren els anys en què Narcís Oller culminava la seva obra i en què irrompia Víctor Català. Hauptmann, una mena d'asceta aristocràtic que va sobreviure a les convulsions de la República de Weimar i a la tragèdia del nazisme, el 1918, ja entronitzat amb el Nobel que vuit anys abans havia obtingut Frederic Mistral, va publicar la novel·la L'heretge de Soana , ara recuperada per Adesiara en traducció de Ramon Farrés.
La història se situa al Ticino, un cantó suís de població italiana -durant la joventut, l'escriptor havia viscut a Itàlia-. Un editor excursionista aconsegueix intimar amb un misteriós ermità, Ludovico, conegut com l'heretge de Soana, que fa de pastor als peus del Monte Generoso. Autoexclòs de la societat burgesa i del cristianisme, viu en comunió amb la natura i en companyia d'una petita biblioteca d'escriptors clàssics grecs i llatins: "M'estimo més adorar un boc viu o un toro viu que no pas un penjat a la forca". Parla d'Apol·lo, toca la flauta de Pan i quan sent els grills pensa en el magnífic Eros.
Arriba un dia que aquest ermità barbut, de cabells llargs i rinxolats, vestit amb pell de cabra, que podria semblar un sant Joan de Donatello, decideix llegir a l'editor el manuscrit d'una història basada en fets reals que ell mateix ha escrit. És la història d'un capellà jove, Francesco Vela, que imbuït d'una forta espiritualitat s'instal·la com a rector al poblet de Soana. D'entrada, la seva sensibilitat per la natura, per la bellesa del paisatge, podríem dir que és gairebé nul·la. Encotillat per una devoció feta de dogmes i regles, tanmateix és vist com un sant per la població.
Però l'existència del mossèn fa un tomb quan s'ha d'enfrontar al repte de posar ordre en una família de pastors que viu al marge de la fe i de la civilització, aïllats de tot, muntanya amunt. La temptació de la carn l'assalta. Una visita al taller d'escultor d'un oncle seu -Hauptmann havia estudiat per escultor- l'empeny cap a l'abisme. Naturalment triomfa la natura. Eros, el déu més antic i més poderós, guanya la partida a l'Església. La transformació de Francesco és fantàstica.
