L’ESCUMA DE LES LLETRES
LLUÍS A. BAULENAS

De víctimes i ratpenats

Aquest Sant Jordi ens ha deixat dues novetats molt interessants des del punt de vista de l’aprofundiment en el coneixement dels seus autors: Saul Bellow (1915-2005) i la seva novel·la La víctima, publicada el 1947 i inèdita en català fins ara, que l’ha publicat Viena, i Jo Nesbø (1959) i la seva El ratpenat (Proa / Penguin Random House, 2015). En el cas de Bellow, era la seva segona novel·la; en el de Nesbø, la primera, publicada el 1997. La víctima explica d’una manera molt entenedora i complexa el tracte entre algú que, de sobte, es troba assetjat per algú altre que l’acusa d’haver-li malmès la vida. Tenint en compte que l’assetjat no té ni idea del que li està dient l’assetjador, la cosa es planteja prou complexa. Estableixen una relació molt intensa, gairebé vampírica, en què es barreja la síndrome d’Estocolm de l’un i la poca vergonya de l’altre. És una magnífica novel·la en què és interessant comprovar que l’estil de Bellow, tot un Nobel de literatura, ja hi és present, tot i que no pot evitar una bona sèrie de digressions narratives d’autor novell.

ELS BONS TAMBÉ VAN SER NOVELLS

És el mateix que passa amb Nesbø i El ratpenat. A l’hora de comparar, té l’avantatge que és el primer llibre d’una sèrie. Si no coneguéssim res més de l’autor, passaria per una bona novel·la negra situada en un escenari més o menys exòtic per al lector europeu (no britànic): Austràlia. Coneixent-lo, i havent seguit l’heroi al llarg de les aventures posteriors, fa molta gràcia veure’l tan al començament. Per més que ens venguin que aquí el detectiu Hole de la policia noruega del 1997 és el mateix que el d’ El lleopard (Proa, 2014), la comparació trontolla. I això no és necessàriament negatiu. La novel·la ens explica un cas criminal que enganxa i s’aguanta perfectament. Però hi veus un altre dels tics del novell: creu que has de donar molta més informació del que en realitat cal. En aquest cas, com que la novel·la està protagonitzada per aborígens, Nesbø ens introdueix sovint amb calçador tot el que ell creu que hem de saber sobre la cultura aborigen australiana. Per als seguidors de Bellow i Nesbø, doncs, dues bones novel·les per retrobar els orígens literaris d’aquests dos autors.