L’ESCUMA DE LES LLETRES
LLUÍS A. BAULENAS

Les traduccions del Llull

UN TRADUCTOR HOMENATJAT

Dimarts passat l’Institut Ramon Llull va inaugurar la Biblioteca Bernard Lesfargues d’obres traduïdes del català. El fet és rellevant per ell mateix. Tal com va comentar Àlex Susanna, director del Llull, ja és de remarcar l’obertura d’una biblioteca d’aquestes característiques (senyal que la nostra presència en altres àmbits és important), però també, a més a més, el fet de batejar-la amb el nom d’un traductor viu. Ens costa homenatjar en vida els nostres autors. O com en el cas de Lesfargues, els traductors que tant i tant ens han ajudat. Sembla que fer-ho en vida de l’homenatjat restés importància al fet.

Tantes coses que importem dels nord-americans i tant que ens costa fer nostra aquesta seva actitud: la de reconèixer les persones que s’ho mereixen, no ja vives, sinó de vegades, horror dels horrors, encara prou joves. Lesfargues, que ja és gran (va néixer l’any 1924 a Brageirac, vila occitana famosa pel nom francès, Bergerac), va poder ser present a l’acte de dimarts. No hi va poder intervenir però la seva simple presència va ser tot un signe de dignitat.

LITERATURA CATALANA PEL MÓN

En un altre ordre de coses, ja no és novetat el progrés constant de traducció de la literatura catalana en altres llengües. Susanna en va donar dades optimistes malgrat la crisi. N’hem d’estar orgullosos. Els 4.500 títols aproximats de la nova Biblioteca Bernard Lesfargues, repartits en unes seixanta-sis llengües, en donen testimoni.

Ja ho va remarcar també Àlex Susanna: aquesta nova biblioteca, va venir a dir, és una prova tangible de la projecció internacional de la nostra cultura. Tangible vol dir tocable. No hi ha interpretacions possibles, és el que hi ha. I un, que coneix la tasca de l’Institut Ramon Llull, hi afegiria que el que s’està fent des d’aquesta institució tampoc no admet subterfugis: és imprescindible.