ELS LLIBRES I LES COSES

Com fer que els adolescents llegeixin?

Els adolescents no llegeixen. O llegeixen poc. D'acord. ¿Però no podríem precisar una mica més? ¿Exactament quant llegeixen? Què llegeixen? Com trien els títols? Com els influeix l'escola? I l'entorn familiar? ¿I el cinema? I la publicitat? S'han publicat i es publicaran molts articles, i alguns llibres, per lamentar aquesta deserció juvenil de la lectura, sobretot de la lectura literària. Però treballs de debò que es facin bones preguntes i que busquin respostes, que donin dades i xifres, que investiguin la qüestió a fons, n'hi ha ben pocs. Els has d'anar a buscar sobretot al món anglosaxó. Per corregir aquesta combinació d'excés de llagrimeta de cocodril (perquè, atenció!, no només els adolescents llegeixen cada cop menys, també els seus pares adults) i defecte de resposta, Mireia Manresa ha publicat L'univers lector adolescent, editat per Rosa Sensat.

A partir de la seva tesi doctoral, basada en una recerca de camp i recolzada en la bibliografia internacional, ha bastit un text que ajuda a acotar i a aprofundir el debat, i que dóna moltes pistes per actuar. No és aquest el lloc per fer-ne una síntesi. Només remarcaré algunes coses que he après i algunes que m'han sorprès. He après uns quants anglicismes útils: bookdroping (abandonament progressiu de la lectura a partir dels 12 anys), crossover (llibres sense barreres generacionals) i booktrailers (anuncis de cine sobre llibres). He après que cada cop hi ha més lectors i menys grans lectors (com en els resultats PISA, tenim pocs excel·lents). He confirmat que els adolescents ja no poden viure sense internet (així ho confessen el 75%) però, ai!, sí sense llibres. He après que els nens als quals els pares i avis han llegit contes de petits tenen moltes més possibilitats d'aficionar-se a la lectura literària. No m'ha sorprès que les noies llegeixin més, però sí que llegeixin més el que els agrada. I sobretot he après -és a dir, he comprovat amb dades- que la lectura és una de les millors eines per escurçar les diferències socials.

Com defensava Emili Teixidor a La lectura i la vida, crec que les lectures obligatòries fan més nosa que servei, però no les hores de lectura obligatòria. Crec, en canvi, que el llibre de la Mireia (i el de l'Emili!) hauria de ser obligatori per als mestres. I confio que, ara que la literatura no cotitza, els adolescents, sempre a contracorrent, començaran a apreciar-la.