XÈNIA DYAKONOVA

Els orígens del soldat Svejk

el buen soldado svejk antes de la guerra jaroslav hasek la fuga ediciones Traducció de montse tututaus 164 pàg. / 16,50 €

Franz Kafka (1883-1924) i Jaroslav Hasek (1883-1923) són els escriptors més famosos de la Praga de principis del segle XX, i també són els únics que han originat neologismes en txec. El substantiu kafkarnia designa l’absurd de la vida quotidiana, mentre que svejkovina -que ve de Svejk, el personatge més cèlebre de Hasek-és una actitud passiva respecte a l’absurd quotidià.

En aquests relats d’abans de la guerra, el futur protagonista de Les aventures del bon soldat Svejk (1921, publicada en català a Galàxia Gutenberg), que acabaria eclipsant el seu autor, encara no té el relleu i la complexitat que adquirirà a la novel·la. Sí que té, però, la seva actitud característica: l’acceptació immediata de les injustícies que pateix, el candor hilarant i el zel patriòtic, juntament amb una incapacitat total de fer res de profit. El conte que ho il·lustra millor, amb un humor directe i eficient, és De servicio en la sección de aeroplanos. Té una escena memorable: Svejk vola amb aeroplà, acompanyant el pilot Herzig i, amb la seva veu agradable i servicial, va fixant el guió del relat: “ A sus órdenes, oficial. Lo informo de que nos hemos quedado sin gasolina. Olvidé llenar el depósito ”. Al cap d’una estona: “ A sus órdenes, oficial. Lo informo de que caemos al Danubio ”. I finalment, sorgint de les aigües del Danubi: “ A sus órdenes, oficial. Le anuncio que hoy hemos batido un récord de altura ”.

Estat d’emergència

Les històries d’aquest recull es van publicar entre el 1912 i el 1917, però si hem de creure el testimoni de Hasek, sembla que la svejkovina existia des de molt abans. El 1897, a Praga es va declarar l’estat d’emergència a causa d’un seguit d’amotinaments antialemanys. Hasek, que tenia 14 anys, va ser acusat de participar-hi. El van escorcollar i van veure que tenia les butxaques plenes de pedres. Hasek va dir que les havia recollit per enriquir la col·lecció de minerals de l’escola, però el comissari no s’ho va creure: el jove quedava detingut i l’endemà l’havien d’afusellar, sense cap judici previ. El futur escriptor -que no sabia que l’endemà hi hauria un altre comissari, que el posaria en llibertat- ho va acceptar amb calma i va enviar una carta a casa seva, escrita amb aquell llenguatge ple de resignació tragicòmica que, anys més tard, heretaria Svejk: “Estimada mare, demà no m’espereu per dinar: estaré afusellat. Al senyor tutor de la meva classe, digueu-li que les meves pedres són a la comissaria. Quan vingui el meu amic Voitisek, expliqueu-li que m’escortaven vint-i-quatre policies a cavall. La data del meu enterrament no se sap encara”.