ISRAEL PUNZANO

Una odissea espacial a l’ombra de l'agent Fox Mulder

Crítica del còmic 'La carta 44, V. II', de Charles Soule, Alberto Jiménez Alburquerque i Jackson. Norma. 160 pàg. / 17,90 €

La fugida de guionistes de Marvel i DC cap a editorials independents no té aturador. A autors com Brubaker, Remender o Hickman -ja ha anunciat que deixarà el segell de Spiderman-, s’hi afegeix ara Soule, que va signar una etapa magnífica a Hulka. Però les baixes estan justificades. Els guionistes busquen editorials que els permetin ser més creatius i, sobretot, que respectin els drets d’autor de les seves obres. I això només ho poden aconseguir amb personatges propis. Curiosament, la majoria d’aquests popes del còmic no s’estan dedicant a fer historietes de superherois sinó que aposten per un gènere en ple renaixement en el món de les vinyetes: la ciència-ficció, un pilar dels còmics dels anys vuitanta que ha revifat també gràcies al retorn de Star Wars. A La carta 44 Soule enganxa el lector des de les primeres pàgines amb una trama trepidant que combina una gran amenaça alienígena amb conspiracions governamentals per amagar la veritat. La premissa recorda una mica Expediente X i les obsessions del seu protagonista -l’agent Fox Mulder-, però el còmic acaba tenint una marcada personalitat perquè és una història molt més coral. A més, cal reconèixer la bona feina del dibuixant, el madrileny Alberto Jiménez Alburquerque. Amb només dos volums, La carta 44 ja és un títol imperdible entre els aficionats al bon còmic de gènere.