El món vist des d’un centre del món anomenat Sabadell

Joan Fuster mirava el món des de Sueca i Montaigne des del seu castell a prop de Bordeus. Jordi Serrano ho fa des de Sabadell. ¿Això és rellevant? No. Com tampoc ho era en els casos de Fuster i Montaigne, però el fet de tenir els peus en un lloc concret (qualsevol lloc és un centre del món) permet passar de l’anècdota a la categoria amb més plausibilitat, perquè no som davant d’un científic social ni un guru sinó davant la mirada tafanera i càustica d’algú acostumat a fer-la petar a la barra del bar. Així, Sabadell destil·lat es llegeix com una llarga conversa amb l’autor, que de vegades s’estén més i aprofundeix sobre els temes que li són més pròxims (els joves, els reptes de la immigració, la vida associativa, etc.) o simplement et sorprèn amb un aforisme o amb una comparació: “Diuen que per cada habitant hi ha una rata; només hi ha una cosa similar: els cotxes. Al Vallès hi ha 864.000 vehicles per 1,2 milions d’habitants, una autèntica plaga”.

El llibre és el resultat de les notes aplegades durant els dos anys que Serrano ha estat comissionat de drets civils i ciutadania de l’Ajuntament de Sabadell, un càrrec que li permet denunciar tant l’excessiu pes de la burocràcia (i sobretot el seu llenguatge incomprensible) com aquells que, sense moure un dit, critiquen els que fan un pas endavant i s’impliquen en la governabilitat de la ciutat. A partir d’aquí trobem el mateix Serrano combatiu dels seus articles. Aquell que ens recorda que “hi ha 100.000 nord-americans que moren cada any de coses que avui a Sabadell es poden curar” o ens avisa: “Si el feixisme torna no el reconeixerem. No vindrà amb creus gammades [...], vindrà per defensar els nostres, primer els de casa, farà culpables de la crisi els immigrants i hi ha moltes possibilitats que sigui essencialista català”.

La gràcia del llibre, que es degusta a glopets, rau en la seva forma: càpsules de reflexió sense jerarquia ni fil conductor més enllà de la vivència d’algú que ha fet de Sabadell una talaia per radiografiar el nostre món. Un exercici pel qual no espera rebre felicitacions... de cap sabadellenc.