Peter Pan és un dels pocs mites creats durant el segle XX. Simbolitza totes aquelles persones que es resisteixen a créixer: es nega a assumir les responsabilitats pròpies dels adults, però també conserva la llibertat dels nens. L'escriptor que va idear el personatge va ser l'escocès J.M. Barrie (1860-1937), primer en forma d'obra de teatre -representada el 1904- i després com a novel·la -publicada el 1911.

El llibre arrenca quan tres germans, el John, el Michael i la Wendy, se'n van volant de casa acompanyats per un personatge intrèpid i misteriós, Peter Pan. Els guia fins al País de Mai Més, on coneixeran la fada Campaneta i els nens perduts. Tots junts hauran de plantar cara al pirata més sinistre de l'illa, el capità Garfi, que té pànic als rellotges des que un cocodril li va devorar la mà amb què n'aguantava un. A partir de l'accident, relaciona el tic-tac amb l'amenaça. Peter Pan, en canvi, fa anys que ha pres la decisió de plantar cara al temps deixant de créixer. Per als personatges infantils del seu llibre, Barrie es va inspirar en els cinc germans Llewelyn-Davies, que es van quedar orfes des de molt joves i de qui l'escriptor es va ocupar. Dos dels nens moririen poc després de fer 20 anys. Peter Pan, però, era el mateix autor, que va patir nanisme psicogènic, seqüela de la mort del seu germà gran en una pista de gel.