Desconec fins a quin a punt el conjunt de l’obra de l’escriptora alemanya (jueva!) Angelika Schrobsdorff (1927-2016) té un component autobiogràfic, però diria que és significatiu que trigués tant de temps a escriure la història de la seva mare i de tot el que la seva família va viure a l’Alemanya nazi, durant la Segona Guerra Mundial i en la devastada postguerra. Va ser tan terrorífic que és comprensible que hagués de digerir-ho durant dècades abans de posar-ho sobre el paper. (Claude Lanzmann, que va ser un dels seus marits, també va esperar, fins als anys 80, per filmar el mític documental Shoah ).

Amb tot, Tu no ets una mare com les altres, que es va publicar en alemany el 1992 i de seguida va convertir-se en bestseller, és molt més que un relat memorialístic sobre una família jueva que, com tantes altres, va ser víctima de la injustícia absoluta. També és la vibrant evocació d’un món -el de l’Alemanya accelerada i neurastènica dels anys 20 i de principis dels 30- que va quedar fet miques amb l’ascens del nazisme. I, sobretot, és l’intent d’una filla per aclarir a partir dels records i de les paraules -les pròpies, però també les de moltes cartes privades que s’han conservat- qui era la seva mare, una dona tan huracanada en els seus anys gloriosos -es va prometre que tindria un fill amb cada home que estimés, i així va fer-ho-, i tan endimoniadament miserable al final de la seva vida, que va ser sempre un enigma per a aquells que la van tractar.

L’Else, la mare de l’autora, és qui ocupa el lloc central del relat, fins al punt que el seu estat anímic sovint condiciona la naturalesa del text i la força de l’obra. Vull dir que quan l’Else està pletòrica -jove, bella, feliç, impulsiva, seductora, desinhibida- el llibre vessa d’energia i es llegeix amb una passió i una curiositat insaciables, mentre que des del moment que comença a ser vituperada per la desgràcia el llibre es torna una mica monòton, s’espesseix i decau, excepte en algunes de les desolades i lúcides cartes reproduïdes en el capítol final.

Escapar (o no) del món jueu

En aquest sentit, resulta fascinant l’evolució de l’Else, que va néixer al si d’una família jueva de Berlín el 1893 però que, sense trencar mai del tot amb els seus pares, va optar per escapar-se del món jueu, tradicional i rígid, i, amb el seu temperament de “bestiola indomable”, va abraçar la modernitat cultural i la sofisticació i la llibertat de costums que representava el món cristià (no religiós) en l’Alemanya d’entreguerres. Naturalment, aquesta opció seria cruelment capgirada pel curs de la història. Que, de jove, l’Else fos “deslleial amb la família i el judaisme”, al cap dels anys no la salvaria de ser condemnada per jueva.

Schrobsdorff no idealitza la mare. La capacitat de l’Else per meravellar els homes i les dones també és el resultat d’un egoisme que la duu a negligir els fills i a enganyar sistemàticament el seu tercer i devot marit, i l’entusiasme amb què es llança a l’hedonisme eròtic, social i cultural no és només una mostra de vitalisme sinó també una forma covarda d’inconsciència, que la fa ignorar la tempesta que es prepara.

En conjunt, Tu no ets una mare com les altres té tres virtuts que la converteixen, més enllà d’uns pocs passatges feixucs, en una lectura impactant i molt recomanable. La primera virtut és l’autenticitat -energia, relleu, veritat humana- que traspua tot el que s’hi explica. La segona, la clarificadora complexitat amb què retrata el marc sociopolític en què es desenvolupa la vida de l’Else. I, finalment, la tercera virtut és la qualitat de la prosa -bona traducció d’Albert Vitó i Godina-, que destaca per la precisió lèxica, pel ritme torrencial i per la destresa amb què organitza uns materials -narratius, íntims, històrics- a vegades brutals i a vegades delicadíssims.