L’ESCUMA DE LES LLETRES
LLUÍS A. BAULENAS

Els 192 llibres de Bill Gates

Bill Gates té un blog (www.gatesnotes.com ) en què fa saber els 192 llibres que, segons ell, ningú no s’hauria de perdre. Coneixent el tarannà de Gates és més que probable que la llista sigui honesta i que s’hagi fet amb aportacions contínues al llarg dels anys, com a mínim des del 2010. No creiem que sigui una simple maniobra publicitària. No li cal. Recordem-ho: és el segon més ric del món (el primer, el senyor Zara, no sabem si també pot oferir una llista de 192 llibres). Les lectures responen als interessos personals de Gates i són de no-ficció en un 98,5% (només tres pertanyen a la narrativa). N’hi ha de tota mena, des de biografies a estudis econòmics, d’història social, de qüestions d’actualitat referents al desenvolupament, sobre qualitat de vida, investigacions sobre malalties (sida, malària). Dels 192, ell mateix ha fet la recensió de 64, entre els quals no hi ha dues de les tres novel·les de la llista ( The cat’s table, de Michael Ondaatje, i Bridge Club, de Frank Stewart).

LA SENYORA GATES CONTROLA

Ara bé, la tercera, The Rosie effect (en català, a La Campana), de l’autor neozelandès Graeme Simsion, l’ha tornat boig. Si algú té una entrevista de feina amb Bill Gates, que s’ho apunti. És una història tendra i divertida d’un professor de genètica amb la síndrome d’Asperger que busca esposa. Li va agradar tant que la va regalar a cinquanta dels seus amics (el segon home més ric del món té un mínim de cinquanta amics, això és humiliant, jo no tinc ni tants amics, ni tants diners). A part del seu comentari, ha penjat al blog un vídeo en què parla amb l’autor. O sigui, si ets el segon home més ric del món i un llibre t’agrada pots enviar el teu jet a Melbourne a buscar el seu autor i convidar-lo a casa teva. I mentre hi xerres distesament al jardí, algú ho grava. Bé, això volia ser un conte de Nadal de la mena “ser ric (el segon del món) no vol dir que no m’agradi la lectura, per tant, nen, potser, si llegeixes et faràs ric” (és mentida, però es tracta d’incentivar la lectura). Ho comentaré amb en Bill quan triï una de les meves novel·les i m’enviï el jet a Barcelona i… i… me’n vaig a comprar el bitllet de Loteria de Nadal.