"L'amor és una grua de càrrega", sentencia el Ralf entre ampolles buides i disfresses estridents. I és que el pes que transporta el protagonista de A l'altra banda de la nit (Raig Verd, 2013) resulta un acte de generositat immens i alhora una cadena que el manté presoner a dins de casa durant cinc anys, cuidant nit i dia els fills de la seva parella, la Sara. Ella apareix a la vida del protagonista acompanyada d'una preadolescent amb problemes de bulímia, un nen aferrat a una joguina i dues bessones sordmudes que necessiten atenció constant. Són personatges de cristall que converteixen l'existència del Ralf en un dia a dia sense horaris i regit per les necessitats de les criatures, fins que les circumstàncies capgiren la seva realitat particular.
"El Ralf viu al municipi holandès de Venlo i trenca amb el seu aïllament una nit de Carnaval, la festivitat més esperada i de més envergadura de la localitat -explica l'autor, Jan van Mersbergen-. És en aquest moment quan arrenca A l'altra banda de la nit , perquè el Carnaval transforma la ciutat en un univers on tothom és anònim i es troba en el mateix estat emocional". És el primer llibre que ens arriba de Mersbergen, tot i que a Holanda ja ha publicat set novel·les, algunes de les quals s'han traduït en països com França, Alemanya i Turquia.
A l'altra banda de la nit juga amb la delicadesa d'uns personatges emocionalment vulnerables per reflexionar sobre els límits de la paternitat i l'abast de l'amor. A cavall entre l'eufòria col·lectiva i la tragèdia individual, la novel·la deambula seguint les velocitats d'aquestes dues atmosferes oposades. La desmesurada ingesta d'alcohol marca el ritme frenètic de la festa, on una munió de desconeguts amaguen les preocupacions sota els vestits de Carnaval i esdevenen ells mateixos. Amb un mig somriure a la cara, Van Mersbergen admet que "molts lectors veuen impossible sobreviure a la quantitat de cervesa que ingereix el protagonista", però subratlla que la seva intenció és "transformar un esdeveniment local en alguna cosa universal mitjançant la literatura".
Enmig de la felicitat pròpia de l'embriaguesa, el drama del Ralf treu el cap. Disfressat de barquer, el protagonista descobreix que ha perdut el rumb i s'ha quedat sense identitat. A través de la disbauxa de la festa, se submergeix lentament en un procés de reflexió inundat de tristesa per retrobar-se amb la seva consciència des de l'anonimat. Les converses amb un grup de mexicans estrambòtics, un capellà ple de saviesa i una abella esbojarrada transporten el Ralf fins a un examen intern que li mostra com la seva existència va més enllà de la parella i els fills. A l'altra banda de la nit esdevé un viatge de recerca pausat per definir la posició d'un pare artificial en una família que no li és pròpia, però "que li aporta tanta joia com llàgrimes als ulls".
Van Mersbergen defuig les heroïcitats i retrata el protagonista com un home incapaç de demostrar el seu amor si no és fent-se càrrec de les cadenes de la Sara. La necessitat d'ajudar els altres exerceix d'àncora a l'autor per teixir fragments carregats de simbolisme sobre el procés de fer-se gran. "La història del Ralf va sorgir quan vaig fer-me càrrec dels meus fills durant tot el dia i em vaig trobar en una situació excessiva per a mi", confessa l'autor. D'aquells anys n'ha nascut un relat ple de metàfores concises i silencis intermitents que travessen la consciència humana per constatar "la fragilitat de les persones i la posició que cadascú ocupa a la vida".
