UN TAST DE CATALÀ

A l’estiu tota cuca viu i, si bades, tot s’aviva

Aprofitant que amb la revetlla del foc hem encetat l’estació en què tota cuca viu, us parlaré de quatre verbs molt lligats al foc i a la vida. En bona part són sinònims però no n’hauríem de fer un ús arbitrari ni capriciós si volem que el nostre català soni genuí.

És evident, per exemple, que quan ventem un foc el podem revivar, re vi far, avivar o fins i tot reviscolar. Però diria que revifar és el que sona millor. També ens revifem si després d’una excursió parem a fer un àpat. I una olor o un gust ens pot revifar records enterrats pel pas dels anys.

De fet, revivar no és una bona tria en cap context, perquè vol dir el mateix que revifar, no està tan documentat i fàcilment ens farà lliscar cap a l’inadmissible castellanisme reavivar. Potser és per això que el DIEC2 ja ni l’entra, tot i que sí que el trobem al GDLC o al DCVB.

En canvi, un foc sí que el podem avivar (tot i que jo em decantaria per revifar-lo ) i és gairebé una frase feta l’expressió avivar l’enteniment, és a dir, espavilar(-se). Pocs saben que aquest últim verb també és una metàfora ígnia. Del ble de les espelmes abans se’n deia pavil, i calia tallar-lo de tant en tant (calia espavilar-les ) perquè la flama no s’esllanguís. Però el sentit més suggestiu d’ avivar, que el Fabra no recollia (potser perquè només es viu al sud), és el que ens permet dir que la farina, la fruita, el formatge, etc. s’han avivat quan, sobretot a l’estiu, s’hi crien cucs que alhora que fan malbé el menjar no es pot negar que l’omplen de vida.

I ens queda reviscolar, que vol dir literalment “passa de mort a vida”. Potser per això en diem poll revis co lat o ressuscitat de qui ha pujat de grau partint de poca cosa i arran del canvi d’estatus va pel món amb aires de supèrbia i fent repicar els talons. Ja ho diuen les dites: “El poll reviscolat pica més que cap” o bé “Del poll ressuscitat viu-ne sempre retirat”. Aquí parlem del poll insecte ( piojo ) i no pas del poll pollastret, dues paraules que, abans que l’ortografia les uniformitzés, molts parlars distingien oralment (encara ho fan alguns) oposant poi a poll.