EL LLIBRE DE LA SETMANA
PERE ANTONI PONS

La desesperació contra el sentit de l’honor

La desesperació contra el sentit  de l’honor Zoom

A la National Gallery de Londres hi ha dos quadres excepcionals de Joseph William Turner que il·lustren perfectament el pas de l’època preindustrial a l’època moderna. Al quadre titulat Pluja, vapor i velocitat: el gran ferrocarril de l’Oest, de l’any 1844, s’hi veu un ferrocarril travessant un pont del Tàmesi a tota màquina mentre una minúscula llebre fuig aterrida per damunt les vies i una plàcida barqueta amb pescadors contempla l’escena des de sota el pont. El canvi d’època, aquí, és assumit harmoniosament, sense a penes nostàlgia, i és retratat amb una admiració un punt jocosa. L’altre quadre, The fighting Temeraire, del 1839, mostra un fastuós i venerable vaixell de vela, veterà gloriós de la batalla de Trafalgar, sent arrossegat cap al port per última vegada per un lleig i petit remolcador de vapor mentre el sol es pon al fons de la imatge. Una sensació de dignitat i grandesa crepusculars -i de vulgaritat triomfant- ho inunda tot.

Amb la corda al coll, una novel·la breu de Joseph Conrad publicada originàriament el 1902, transcorre en una època -a finals del XIX- en què l’ambició del capitalisme i els avenços tecnològics de la industrialització ja són dos dels grans motors que impulsen i sostenen el domini imperial britànic arreu del globus, però igualment la situació del protagonista, l’honorable i respectat capità Henry Whalley, fa pensar en el magnífic vaixell de vela i en la indefensa llebre de les pintures de Turner. La novel·la de Conrad també parla de la força bruta del present atropellant el passat i deixant obsolets els seus prestigis.

Després de tota una vida navegant per compte propi amb el seu vaixell i de ser unànimement reconegut per les seves diligència i traça professionals, el capità Whalley va jubilar-se, però la fallida del banc on tenia guardats tots els estalvis el va deixar sense res gairebé de la nit al dia. Així és com el trobem al començament de la història: amb 65 anys, vidu i amb l’únic rèdit d’una immaculada reputació. Home estoic, experimentat, intel·ligent i conforme, segurament el vell capità seria capaç de sortir del mal tràngol en què es troba, si només hagués d’ajudar-se a ell mateix. El problema és que l’única persona que estima al món, la seva filla, està mal casada amb un home de poc profit i pateix una situació econòmica dramàtica. No li queda més remei, per tant, que ajudar-la com sigui, encara que això signifiqui perdre el que més valora del poc que posseeix: la dignitat personal i l’honorabilitat d’home de mar.

Arruïnat, el capità firma un contracte de tres anys per comandar el Sofala, un vapor de cabotatge propietat d’un exmaquinista inepte i mesquí que va guanyar una fortuna amb la loteria i que està malalt de cobdícia. Un narrador decimonònicament convencional s’hauria limitat a explotar els conflictes entre, d’una banda, el gran home que ha treballat tota la vida per tenir-ho tot i a qui la mala sort ha deixat sense res i, de l’altra, l’home petit i miserable que sense cap esforç ni cap mèrit ha acabat tenint-ho tot, fins i tot els serveis del gran home. Joseph Conrad és pur segle XX, però. Això vol dir que les terboleses, giragonses, clarobscurs i matisos -anímics, morals, psicològics, de destí- són el seu hàbitat natural. Per això carrega el protagonista, noble, exemplar, amb un secret espantós, que posa en perill aquells a qui hauria de liderar i de protegir alhora que posa en dubte el seu genuí sentit de la rectitud. És un tema clàssicament conradià -vegeu Lord Jim -, aquest de l’home bo i recte a qui la desesperació aboca a la debilitat, a actuar d’una manera potser humanament comprensible, però oprobiosa segons els codis del mar.

Tot i ser un títol menor dins la seva extensa obra, Amb la corda al coll confirma que Conrad és un novel·lista excel·lent: la llibertat narrativa amb què conta la història -canvis de punt de vista, salts en el temps-, la complexa vivor dels personatges, la prosa densa però precisa, l’habilitat amb què combina els ritmes i els tons -l’acció, el suspens, la parsimònia contemplativa- de les diferents situacions i escenes... Tots els honors per a Joseph Conrad, un dels grans almiralls de la novel·la moderna.