UN TAST DE CATALÀ

Una apronòmia tipus ‘hi’ que ja és una pandèmia

Un dels grans cavalls de batalla en la lluita per evitar que el català esdevingui catanyol és l’absència de pronoms hi i en en contextos que els exigeixen. Però dins d’aquesta apronòmia hi ha casos que passen per alt fins i tot als experts. En poso tres exemples: (1) “I encara convé afegir una precisió: ja és la tribu la que educa els fills”, (2) “El club va signar l’acord per 90 milions, incloent tots els variables”, (3) “El pressupost no conté els impostos anul·lats, si bé s’incorporen 29 milions per aquest concepte”.

Aquestes frases contenen verbs, com ara afegir, incloure o incorporar, que regeixen dos complements: un OD i un locatiu. Afegim una cosa a una altra, incloem una cosa en una altra, incorporem una cosa a una altra. Els dos últims verbs també poden regir només un OD, com a (4) “La llista inclou els antics alumnes” i (5) “El nou model incorpora airbag”, però en els contextos de (2) i (3) el locatiu està sobreentès i la seva absència obliga a la presència del pronom hi.

Anem frase per frase. A (1) la precisió l’afegim al que ja hem dit. De fet, afegir només pot prescindir d’un locatiu (sovint abstracte) quan s’utilitza com a verb dicendi : (6) “ «I no ho penso fer», va afegir”. En tots els altres casos, o el locatiu apareix darrere el verb o bé cal adjuntar-hi un pronom hi. La versió correcta de (1) és: “I encara convé afegir-hi una precisió: [...]”.

A (2) incloem tots els costos variables en l’acord i, per tant, hem d’escriure: “[...], incloent-hi tots els variables”. I a (3) els 29 milions s’incorporen al pressupost i, en conseqüència, la seva versió correcta és: “[...], si bé s’hi incorporen 29 milions per aquest concepte”.

A (3) hi ha una dificultat afegida: l’orella no pot detectar l’absència d’aquest hi imprescindible perquè es fon amb la i inicial d’ incorporen. En condicions normals -les d’un català poc interferit- hauria de ser l’orella (la intuïció) la que ens hauria de dir on cal o no cal un hi. El fet que calgui explicar-ho gramaticalment ja és un motiu d’alarma.