ELS LLIBRES I LES COSES

70.000 anys buscant la felicitat

70.000 anys buscant  la felicitat / FIRMA FOTO Zoom

Format a Oxford i professor a Jerusalem, l’historiador Yuval Noah Harari, de 38 anys, és l’autor d’una brillant síntesi d’història de la humanitat, Sàpiens, publicada per Edicions 62 en traducció de Marc Rubió (en castellà a Debate). Un gran assaig convertit en fenomen mundial. En 600 pàgines, l’autor fa un recorregut tan documentat com suggerent per 70.000 anys d’evolució amb l’home al centre, sense defugir els grans debats. ¿L’èxit indubtable de l’espècie humana ens ha fet més feliços individualment? ¿Té límits el triomf de la cultura sobre la natura? ¿Podem seguir actuant com assassins ecològics en sèrie? ¿Quin sentit té la idea de progrés? ¿En què creiem quan pensem que no creiem en res? ¿Després dels déus, les nacions, les empreses, els diners, els drets humans, les lleis i la justícia, quina serà la pròxima ficció que ens inventarem?

En un diàleg permanent entre realitat material i imaginació humana, entre biologia i cultura, Yuval Noah Harari estructura la seva panoràmica en tres grans revolucions: la cognitiva, que va fer sorgir el llenguatge ficcional i va donar el domini als sàpiens; l’agrícola, que ens va fer conquerir, a base d’un gran esforç, el planeta Terra, a costa, però, de la diversitat en tots els camps, i la científica, que a partir de l’any 1500 ha suposat el triomf definitiu però potser -només potser - letal de l’home sobre la natura.

Amb un exquisit gust per la paradoxa, Yuval Noha Harari -vaig repetint el seu nom perquè convé aprendre-se’l-, alhora que ens forneix d’una allau d’informació factual que flueix dins el relat, sap sorprendre’ns a cada pas. I també sap plantejar visions contraposades, sense defugir les implicacions actuals. De fet, un dels punts forts del llibre és la connexió permanent entre passat i present. Per exemple a l’hora de confrontar, en el pas del neandertal al sàpiens, la teoria de la substitució amb la del mestissatge. Realment som una sola raça?

De preguntes, se’n fa moltes, amb respostes intel·lectualment apassionants i sempre provisionals. ¿Estem segurs que els agricultors vivien millor que els caçadors-recol·lectors? ¿Quin és l’origen de les guerres: la revolució agrícola o abans? ¿Els sàpiens hem dominat la natura o, per contra, el blat, l’arròs i les patates ens han utilitzat a nosaltres per conquerir la Terra? ¿Es pot renunciar als avenços de la ciència i la tecnologia? Què vol dir que totes les persones són iguals quan l’evolució es basa en la diferència? On ens portaran l’enginyeria biològica, la cibernètica i la de la vida inorgànica? Un llibre per pensar i dubtar. Per subratllar i rellegir.