Barcelona

Reneix "l'esperit 'canalla' i agosarat" de Quaderns Crema

L'editorial, que farà 40 anys el 2019, tradueix al català Margaret Atwood

L'editora de Quaderns Crema, Sandra Ollo, al costat del nou cartell que il·lustra la nova etapa de l'editorial / ACN Zoom

Des que Jaume Vallcorba va fundar Quaderns Crema el 1979, l’editorial barcelonina no ha deixat de publicar bona literatura –catalana i estrangera–, però durant els últims anys el seu “esperit canalla i agosarat” havia “quedat diluït”, segons recordava aquest divendres Sandra Ollo, que des de la mort de Vallcorba fa tres anys ha estat al capdavant tant del segell català com d’Acantilado, que va néixer el 1999.

“Quan vaig començar a llegir literatura en català fa una dècada, un dels autors que em va fascinar va ser Francesc Trabal –fa memòria Ollo–. Els seus llibres conservaven la frescor, qualitat, modernitat i elegància de quan van ser escrits”. Ollo ha escollito reeditar en un sol volum quatre de les millors novel·les de l’autor sabadellenc per mostrar els canvis que, d’ara endavant, vol anar fent visibles el catàleg de Quaderns Crema. “Aquest 2017 encara publicarem dos llibres més en català –explica–. El primer és Clàssics per a la vida, de Nuccio Ordine, que inclou ressenyes sobre llibres canònics i els vincula amb l’actualitat. El segon és Epístoles a Josep Carner, de Salvador Oliva, on l’autor comenta la situació cultural a Catalunya, que és divertida, per dir-ho d’alguna manera”. La primera novetat del 2018 serà El conte de la minyona, de Margaret Atwood. “N’editarem cinc novel ·les els anys vinents”, assegura Ollo. També arribarà el segon volum de les novel·les de Trabal. “L’objectiu és publicar entre vuit i deu títols a l’any. N’hi haurà cinc de narrativa, i la resta seran assajos –volem apostar per les traduccions– i també poesia”, afegeix.

L’equip de Quaderns Crema també ha començat a buscar “nous valors” de la literatura catalana. Potser el 2019, coincidint amb el 40è aniversari de l’editorial, hauran trobat els nous Quim Monzó, Sergi Pàmies i Francesc Serés, tres autors per qui Vallcorba va apostar anys enrere.