J.N.

‘Trainspotting’, del llibre a la pantalla gran

L’editor que va confiar en Irvine Welsh va ser Robin Robertson, que a la dècada dels 90 era director literari de Secker & Warburg. “Recordo que érem tots dos en un pub a Edimburg just abans d’editar Trainspotting, pensant agònicament com podíem publicitar la novel·la -deia Robertson quan l’èxit ja era un fet-. L’Irvine va arribar a proposar-me enviar cartes anònimes a The Scotsman explicant com de groller era el llibre i com embrutia el bon nom de la capital d’Escòcia”. No els va caldre acudir a l’estratègia: Trainspotting va vendre ràpidament 100.000 exemplars. “La gent no s’ho creia -admet Welsh-. Deien: «Què collons m’estàs dient? Com pots haver venut tant amb una sola novel·la?» A Leith, tots els tarats creien que eren com el Begbie... Encara ara, cada vegada que torno al barri, em sento observat per tothom. Volen saber si encara sóc el mateix”.

Tres anys després, l’adaptació cinematogràfica de Danny Boyle va revifar les vendes de la novel·la, que es van enfilar fins al milió d’exemplars. Interpretada per Ewan McGregor, Robert Carlyle, Jonny Lee Miller i Ewen Bremner, Trainspotting es va convertir també en un dels grans èxits de finals dels 90 al Regne Unit: la recaptació a taquilla va superar els 52 milions d’euros, quan el pressupost no superava els dos milions. Dos dels hams amb què Welsh va caçar lectors van ser els diàlegs vius -carregats de dialectalismes- i evitar jutjar l’addicció a les drogues.