Enguany, el post Sant Jordi s’ha tenyit de somriures. Tothom content: llibreters, editors, etc. El món editorial respira i agafa força davant la confirmació definitiva de l’augment de facturació. La gent ha comprat més llibres. Buf. Respirem. Quin neguit. Com cada any, cada llibreria s’ha organitzat d’una manera diferent. Per exemple, l’espai tan acollidor i fantàstic que té la Documenta, al fons, demana que se superi la comèdia de la signatura de llibres. Suggereixo als dos admirables llibreters que, simplement, anunciïn una trobada amb escriptors per celebrar Sant Jordi. És això, proclamar que un tal escriptor o tal altra serà a la llibreria per compartir la diada amb els lectors, sense haver d’estar assegut com una mona davant de grups compactes de gent que se’l miren com un animalet engabiat. Vinga, nois de la Documenta i d’altres llibreries: animeu-vos-hi. Serà més productiu. L’autor, distès, a peu dret o assegut en una butaca, prenent una cervesa, sense la pressió de pensar si hauria firmat més o menys. Finalment, abans de començar el dia, tothom sembla que sap qui serà mà multisignadora (i a aquest o aquesta, que li posin fins i tot una paradeta particular).
EL PARNÀS JA ÉS SEDENTARI
Aquesta mena de problemes no els té el protagonista de la novel·la La llibreria encantada, de Christopher Morley, que el 1919 va continuar l’èxit La llibreria ambulant. El simpàtic protagonista, junt amb l’esposa, ha deixat la transhumància llibresca i s’ha instal·lat a Brooklyn. És el seu somni: la llibreria i els clients, una llibreria on, avant la lettre, el propietari ja permet que s’hi facin actes culturals en benefici purament de la literatura, no del negoci. És molt divertit veure el personal que passa per la llibreria, gent de tota mena, i fins i tot s’hi inclou una mica de trama argumental d’acció quan una banda de gàngsters decideix utilitzar la llibreria com a tapadora dels actes criminals. Sens dubte, una llibreria, i molt més avui en dia, pot ser la millor de les tapadores. Qui s’hi fixaria? Ai las. La llibreria encantada no té l’encís de la precedent, però és més literària, més entretinguda i manté l’amor immens pels llibres.
