J.N.

Roland Barthes, cent anys d’un pensador brillant

Un dels grans representants de l'estructuralisme i la semiologia europeus

Roland Barthes, cent anys d’un pensador brillant / JACQUES PAVLOVSKY / AFP Zoom

"Tot significa i, per tant, tot és una sorpresa". Aquesta és una de les frases que condensa sintèticament la trajectòria de Roland Barthes. Nascut el 12 de novembre del 1915 -d’aquí un mes se’n tancarà oficialment el centenari-, Barthes ha sigut un dels grans representants de l’estructuralisme i la semiologia europeus.

La seva trajectòria va arrencar l’any 1953 amb El grau zero de l’escriptura, on exposava el naixement d’un nou estil literari que consistia en l’absència d’estil (citava L’estranger, d’Albert Camus, com a novel·la inaugural de la tendència). Durant els anys 50 va combinar les estades en països com Romania, Egipte o els Estats Units, on feia de professor, amb les beques al Centre National de la Recherche Scientifique, fet que li obriria la porta de l’École Pratique des Hautes Études. Paral·lelament participaria en revistes acadèmiques com Communications, Critique i Tel Quel. A Mitologías (1957) escrivia: “Cada objecte del món pot passar d’una existència tancada i muda a un estat oral, obert a l’apropiació per part de la societat”. Per a Barthes, “un mite és un signe”: darrere els esports, la publicitat, el cotxe o un bistec amb patates s’hi amaga la ideologia de la cultura de masses moderna. El semiòleg disseccionava aquests i altres mites en profunditat i amb un estil literari magnètic, fins i tot quan era més acadèmic. Més endavant dedicaria llibres a desxifrar la moda ( El sistema de la moda, 1967), el Japó (El imperio de los signos, 1970) i la Xina ( Diario de mi viaje a China, 1974).

Entre els seus articles més coneguts hi ha La mort de l’autor (1967), on demanava que l’escriptor cedís al lector el lloc privilegiat que ocupava fins llavors: per a Barthes, cada lector reescrivia els textos per mitjà de la seva interpretació. “Barthes té un gran rigor intel·lectual i una sensibilitat enorme -diu Laurent Binet-. Quan el llegeixes t’ho passes realment bé i et permet adonar-te de coses que fins llavors t’havien passat desapercebudes. La seva gran lliçó com a semiòleg és que els objectes no són innocents, darrere la seva fisicitat hi ha multiplicitat d’interpretacions”. Barthes també va abordar l’escriptura autobiogràfica a Roland Barthes por Roland Barthes (1975) i el pòstum Diario de duelo, escrit entre el 1979 i el 1980, després de la mort de la seva mare.

L’amor segons un semiòleg

El llibre més popular en vida de l’autor va ser Fragments d’un discurs amorós (1977), que Àtic dels Llibres va publicar en català l’any passat. “És un volum fascinant, perquè representa l’esforç d’un acadèmic, amb tota la seva potència intel·lectual i els seus coneixements de literatura, art, mitologia i psicologia, per explicar, entendre i analitzar de la manera més freda possible l’amor i tots els seus estadis -explica l’editora Claudia Casanova-: la gelosia, l’odi cap a l’altre quan ens decep, la mentida, la pèrdua, el buit, l’espera, l’oblit, l’esclavatge fins i tot… Naturalment, és un fracàs meravellós: per molt que Barthes utilitzi totes les eines de l’anàlisi textual en què era especialista, i vulgui distanciar-se i desestructurar la passió amorosa, el simple fet d’haver-la experimentat, d’haver-la patit, d’haver-la viscut ell mateix -va mantenir relacions ben doloroses-, impossibilita del tot aquesta tasca”. Casanova diu que de l’autor li interessa que sap prescindir de “l’aparell i l’oripell de la universitat per explicar, atreure, seduir i despertar la curiositat dels altres”.

L’any que ve, Àtic dels Llibres publicarà Mitologies : “I seguirem amb la resta de la seva obra assagística -promet l’editora-, en la mesura que puguem, perquè les traduccions de Barthes són delicadíssimes, s’han de fer amb molta cura”.