EL NOM, EL MÓN

Rita

Va néixer a Roccaporena, un poblet a prop de Càssia, a la regió italiana de l'Úmbria. Els seus pares ja tenien una certa edat i no comptaven poder tenir fills quan la mare va quedar embarassada. Va ser una nena, que va rebre el nom de Marguerita, però des del primer moment li van dir Rita. Els pares, que es dedicaven a les feines del camp, no tenien més remei que emportar-se amb ells la criatura. Posaven el nadó en una cistella i la deixaven a sota d'algun arbre, perquè no li toqués el sol. Un dia, els pares de la nena van observar, amb el lògic esverament, com un eixam d'abelles blanques s'acostava a la nena. Els insectes voleiaven a prop de la boqueta del nadó i, quan els pares s'hi van acostar per protegir-la, van quedar bocabadats en veure que no només les abelles no l'havien picat, sinó que havien deixat unes gotes de mel als llavis de la criatura.

Molts anys després, quan la Rita havia quedat vídua i havia perdut els seus dos fills en una terrible epidèmia, va decidir ingressar al monestir de Càssia, on va viure fins al dia de la seva mort. Diuen que, quan ja agonitzava, va demanar a la persona que la visitava si li podia portar una rosa. Com que era hivern, aquesta persona va anar cap al jardí del monestir sense cap mena d'esperança de trobar-hi flors. Tanmateix, hi va trobar un roser florit i va poder portar una rosa esplèndida a la monja moribunda.

És per aquest motiu que santa Rita és la patrona dels floristes i també ho és dels impossibles. S'hi encomanen els creients quan consideren que la seva petició és massa exigent per a qualsevol altre sant. La santa italiana de Roccaporena, que va aconseguir la fita de fer florir un roser en ple hivern, ha esdevingut una de les més estimades i venerades de l'Església catòlica.

Rita és un nom curt, original, de sonoritat rotunda. Ens fa pensar en la brillant i compromesa científica Rita Levi-Montalcini -que va morir l'any 2012, als 103 anys-, en la dolça cantant Rita Pavone o en la bellíssima Rita Hayworth traient-se lentament el guant al ritme de Put the blame on Mame a la pel·lícula Gilda.