N’hi ha que hem passat de la fascinació per la tècnica de la Lisbeth Salander de l’Stieg Larsson al protagonista d’ulls com els de Homer Simpson de la sèrie Mr. Robot. Haig de dir que l’he seguida amb un cert interès. Ha estat multipremiada enguany en diversos apartats dels Globus d’Or, els Oscars nord-americans de la tele. La sèrie, protagonitzada per Rami Malek i Christian Slater, explica la història d’un jove programador informàtic que, per diverses raons, es veu obligat a entrar en un grup clandestí de hackers dedicats a combatre el mal en general i la corrupció en les corporacions del país en particular. També mostra el funcionament dels grups i la metodologia utilitzada per entrar en els sofisticats sistemes informàtics dels poderosos i, un cop dins, destruir-los. O robar-los i fer-ne pública la informació sensible que calgui.
DINS LA MENT DEL HACKTIVISTA
Ho explica a la perfecció Las mil caras de Anonymous, de l’antropòloga cultural canadenca Gabriella Coleman. Ens arriba com una de les apostes de la nova editorial Arpa, que acaba de néixer amb voluntat d’oferir textos de no-ficció lligats amb les inquietuds contemporànies. El llibre és seriós i alhora didàctic. És fruit d’un treball de camp iniciat el 2010 per la seva autora, que va poder penetrar en profunditat en el moviment Anonymous i, per tant, ens ofereix una eina de primera mà per als interessats en aquesta nova manera de viure el poder de la informació. Ens descobreix els interessos que els mouen, una barreja d’ingenuïtat combativa i mètodes dràstics deutors d’una mena de cultura secreta i misteriosa i, sobretot, fragmentada. Anonymous no és un, sinó un milió de cèl·lules que s’ajunten o es disgreguen segons l’interès. Las mil caras de Anonymous està destinat a ser el llibre de capçalera de les persones interessades en la qüestió. És apassionant, de debò. Entre d’altres raons perquè t’ensenya com darrere els activistes d’aquest moviment pots trobar-hi tota mena de motivacions, des de les més altruistes i conscienciades (una mena d’esperit justicier de superheroi) fins a les menys sofisticades (gent que gaudeix superant reptes a priori impossibles) o, simplement, mercenàries. Un bon començament, sens dubte, per a Arpa.
