UN TAST DE CATALÀ

Pronoms febles dins les oracions de relatiu

En una conversa relaxada podem parlar d’un poble (1) “que hi viu molta gent”, (2) “on hi viu molta gent” o (3) “on viu molta gent”. Són tres formes vives, que es diuen i se senten, però que la norma valora de manera substancialment diferent.A (1) tenim l’anomenat relatiu popular: una estratègia de la llengua col·loquial en què que es limita a fer de nexe i la funció pronominal la fa hi. La norma només considera que (1) és adequat en registres informals.

La variant (2), en canvi, és rebutjada per la norma més estricta, que entén que aquí on només pot fer de pronom i fa redundant i innecessari l’ hi. Alguns autors, com Ruaix, hi veuen un híbrid en què el relatiu popular ha contaminat el que trobem a (3): el que és normatiu i adequat en tots els registres.

El cert és, però, que “on hi viu” és ben viu i genuí (no respon a cap interferència) i que resulta una mica despòtic titllar de defecte una forma molt estesa en llengua oral genuïna.

A més, contribueix a estendre l’equivocada idea que una oració de relatiu no pot contenir mai un pronom feble, i pot fer que alguns, posats a corregir-se el que dirien intuïtivament, eliminin pronoms, com els que poso entre parèntesis en les següent frases, que la norma veu necessaris o aconsellables (ja ho explicaré en un altre tast ): (4) “Aquest cas, del qual (en) desconec els inicis, no acabarà bé”, (5) “D’aquests llibres, dels quals només (n’)he llegit tres, ja no se’n parla”, (6) “Ho diu en Joan, a qui no (li) agrada dir mentides”, (7) “Rivera és un hàbil orador a qui (li) falta missatge” o (8) “Tria el pis on (hi) toca més el sol”.

Un últim motiu per no ser tan caps quadrats en aquest tema (en va parlar Solà i hi insistia fa poc Neus Nogué) és que el pronom feble pot passar a ser aconsellable per una qüestió tan relativa i complexa com la distància que el separa del relatiu. I així l’hi ens fa molta més falta a (9) “Hi ha ciutats on, si hi passes una bona temporada i hi fas una bona colla d’amics, et/t’hi sents com a casa” que no pas a (10) “Hi ha ciutats on et/t’hi sents com a casa”.