MINÚCIES
JORDI LLOVET

Petrarca

Petrarca / GETTY Zoom

Del gran humanista italià Francesco Petrarca sabem força més coses que de Dante, Shakespeare o Cervantes. Això s’explica pel fet que el nostre poeta d’avui va escriure centenars de cartes, al llarg de la seva prou llarga vida (1304-1374), editades habitualment com a Familiares (en llengua llatina; cartes adreçades a familiars, amics i coneguts). Entre elles, n’hi ha una adreçada al seu germà Gherardo, quan ja era cartoixà -que ve a ser el mateix que home de lletres i d’estudi-, de l’any 1352, en què li explica que ha pujat al mont Ventoux, o “muntanya ventosa” -hi ha molts pobles a Catalunya, país de vents, que tenen aquest nom, com ara Avinyonet de Puigventós-, però el dia 26 d’abril de 1336, o sigui, molts anys abans. No sabem si Petrarca tenia una agenda anyal en què escrivia cada dia el que havia fet -hauria estat útil, perquè, a més d’escriure, va desenvolupar moltes tasques de caràcter diplomàtic i eclesiàstic-; i la llegenda de l’ascensió a aquella muntanya -res de l’altre món, com ara el Montseny pel que fa a l’altura- podria ser una invenció. Per aquesta excursió se’l considera, impròpiament, pare de l’alpinisme.

Hi ha unes frases en aquesta carta que fan pensar que, verament, la pujada al mont Ventoux havia estat un producte més de la seva imaginació, com hi ha gent que pensa que són una invenció els sonets dedicats a Laura, al famós i celebrat Canzoniere. El cas és que Petrarca li comunica al seu germà que, tot pujant aquesta muntanyola, se li va obrir el llibre que duia a la mà, que eren les Confessions, de sant Agustí, per una pàgina en què es llegeix: “Els homes contemplen el món des del cim de les muntanyes, van a veure les marees dels mars i l’ample cabal dels rius, la immensitat dels oceans i les òrbites dels planetes... però no es contemplen a si mateixos”.

La frase té tanta vigència com en temps de sant Agustí (345-430), i ara potser més que mai, quan el d’Hipona hauria escrit: “Els homes i les dones van a l’altre cap del món, agafen avions per sobrevolar la Terra, perden hores i diners amb les màquines afaitapagesos, es passen hores al gimnàs, encara més hores jugant amb l’ordinador... però s’obliden de si mateixos”. Ho diu el mateix Petrarca, una mica més avall en la mateixa carta: “M’he parat a considerar en silenci la insensatesa dels homes, que, descurant la part més noble de si mateixos, es dispersen en espectacles vans i especulacions inútils cercant fora de si el que podrien trobar dintre de si mateixos. Pensava en com seria de gran la noblesa de la nostra ànima si aquesta, en comptes de degenerar voluntàriament allunyant-se del seu origen, no convertís en deshonra allò que Déu ha donat als homes per a la seva honra”. No cal afegir res més; i la frase val tant si hi ha Déu, com si no.