EL SECRET DE...

Paco Camarasa

És l’home de Donna Leon a Barcelona, Paco Camarasa. L’escriptora nord-americana, ambaixadora literària de Venècia i creadora del comissari Brunetti, té algunes dèries vinculades a la Ciutat Comtal. D’entrada, és una apassionada del Liceu, m’explica Camarasa, llibreter de la Negra y Criminal. Sobretot hi ha el pa de figues que li compren a la Boqueria i que Leon va descobrir vés a saber en quina de les seves visites a la ciutat.

Leon té una altra predilecció secreta: les samarretes on hi diu “Negra y Criminal” en tipografia de màquina d’escriure, de color blanc sobre fons negre. “Donna Leon me les encarrega periòdicament, les regala a amistats. L’anomena «la samarreta de Condolezza Rice»! Per allò de la Guerra de l’Iraq”. La samarreta ha generat altres anècdotes. Camarasa recorda que a Màrius Serra, un dia que la portava, en un autobús, li van dir racista. L’escriptor cubà Leonardo Padura també en té una: “Diu que lliga molt quan la porta, a l’Havana; explica a les noies que està dedicada a una amant que li va fer molt de mal”.

Camarasa és una màquina de col·leccionar anècdotes i fetitxes. A banda del seu “altar laic” dedicat a El falcó maltès, que encara va aplegant objectes d’arreu del món, també rep peces dedicades per autors. Una de les darreres adjudicacions és un regal de l’escriptor de Valladolid César Pérez Gellida, autor de la trilogia Memento mori, Dies irae i Consummatum est (Suma). El seu protagonista principal, l’assassí Augusto Ledesma, actua amb una pistola de descàrregues elèctriques, una Taser X26; Pérez Gellida va regalar-ne una a Negra y Criminal. Camarasa promet que encara no l’ha utilitzat, i no per falta de ganes.

¿Hi ha hagut algun crim, a la llibreria? Camarasa assegura que no, ni tan sols m’esmenta el robatori de llibres, tot i que l’espai té un passat delictiu: havia servit de punt de venda de material de contraban, sobretot tabac. En ficció, Negra y Criminal sí que ha sigut testimoni policíac per gràcia d’autors com Agustí Vehí o Andreu Martín, que a Cabaret Pompeia (Edicions 62) va convertir la llibreria en un dipòsit d’armes.