L’ESCUMA DE LES LLETRES
LLUÍS A. BAULENAS

M’exalta el nou i m’enamora el vell

A LA FIRA DEL LLIBRE D’OCASIÓ ELS LECTORS S’HI TROBEN UN AMBIENT RELAXAT, SENSE NOVETATS ESTRICTES NI FAL·LERA DE LES EDITORIALS NI DELS LLIBRETERS. / ACN Zoom

SENSE FAL·LERA

Citem Foix per recordar que fins al dia 5 d’octubre hi ha temps per passejar entre les parades de la 63a Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern. Enguany, amb un petit canvi d’ubicació: entre els carrers d’Aragó i de Rosselló. Més condensat, doncs, però igual d’interessant. Una cosa que captiva per damunt de tot és la tranquil·litat que s’hi respira si la comparem amb d’altres iniciatives semblants. Encara no s’han desmuntat les casetes de la Setmana del Llibre en Català que ja s’estan muntant les de la fira del llibre de vell. Aquí, però, es juga en una altra lliga, i això es nota només passant-hi i observant l’actitud dels possibles clients: no hi ha novetat estricta, no hi ha fal·lera, no hi ha nervis (ni d’editors, ni de llibreters, ni tan sols de lectors compradors). A la fira del llibre d’ocasió antic i modern (així, en minúscules), el temps passa diferent.

És un gust i un plaer fer-hi un tomb amb la seguretat que a les casetes no ens estaran esperant mil i una novetats relacionades, per exemple, amb el Tricentenari (si no és que són llibres antics que parlin del 1714). Com cada any, s’exposaran milers de llibres a l’abast de tothom. I com cada any, ens adonarem amb pena que ja només en aquesta fira podrem trobar, amb una mínima probabilitat d’èxit i d’ordre, un llibre que no sigui novetat… però, alhora, que no sigui vell. Perquè aquesta és la principal innovació dels darrers anys: les novetats, a les llibreries normals, no aguanten gens. Els llibreters no tenen llibres en estoc, de seguida tornen als magatzems i, com en una reculada en el temps, si un vol un llibre de l’any anterior, ha de començar el circuit antic de la demanda, de l’encàrrec i de l’espera. Sense garanties, esclar. Perquè un altre dels mals que porten els temps actuals en el món editorial és que els llibres tampoc no aguanten gaire als magatzems. Ja sabem que el preu per metre cúbic de magatzem és car. I, en un termini sovint cada cop més curt, els llibres es destrueixen físicament. D’aquí el canvi subtil però continuat d’aquesta fira ara tan necessària. En els 34 expositors hi podrem trobar llibres exhaurits, rars. Però també llibres relativament nous que no han tingut sort. Abans, s’entenia per exhaurit el llibre més o menys antic del qual no se n’havien fet més edicions. Ara, qualsevol llibre que tingui més d’un any pot passar a la categoria d’ antic. O, en la terminologia de la fira, modern. Va així, la cosa. És per això que si abans la fira del llibre d’ocasió era necessària, avui és imprescindible. Que s’ho passin bé.

HIPNOSI AGASSI

No puc deixar de parlar d’un llibre hipnòtic. Encara no sé si és bo o dolent, però és hipnòtic: les memòries de l’extenista André Agassi, Open, que acaben de ser publicades per Duomo. Vet aquí un exercici d’extremíssima sinceritat inèdit en personatges d’aquesta mena i en memòries d’aquesta mena. Molt recomanable.