Els estudis científics que relacionen l’acte de llegir amb reaccions neuronals determinades fan de bon llegir perquè tot el que te’n puguin dir, tu, com a lector tossut i enamorat, ja les has experimentades mil vegades. Per exemple, fa uns quants mesos, la revista electrònica Brain Connectivity ens informava que una investigació de la Universitat d’Emory, a Atlanta, als Estats Units, demostrava que l’impacte d’una lectura en el cervell és molt superior al que es creia. Fins ara, els estudis consistien bàsicament a instal·lar elèctrodes al cap de la gent i observar en un monitor què passava, com passava i on passava mentre llegien. Molt bé. Però és que ara a algú se li va acudir convocar al laboratori els lectors - conillet d’índies i veure què passava uns quants dies més tard d’efectuada la prova. El resultat? Que per a segons quines lectures, l’empremta en el cervell encara durava. Pel que sembla, el cervell tracta gairebé igual fer un xut i marcar que llegir que algú xuta i marca gol; o mirar la lava sortint del Vesubi que llegir com la lava surt del Vesubi. Els efectes, per sort, són positius en tots els sentits. Molt bé, ja sabem el que ja sabíem: quantes vegades no hem sentit algú dient “Fa una setmana que vaig acabar aquella novel·la i encara la tinc al cap”. Al cap vol dir a la ment, al cor.

MÉS FELIÇOS?

Un altre estudi més recent, encarregat pel grup editorial italià Mauri Spagnol al Centre d’Estudis de Mercat i Relacions Industrials de la Universitat de Roma-3, preguntava sobre la felicitat. El resultat donava que els italians es consideren força feliços. Però els que llegeixen s’hi consideren una mica més. Ep, això ja són paraules majors! Parlem de la felicitat, poca broma. Però el mateix estudi ens aclareix que, en el millor dels casos, llegir regularment ens fa només un 2% més feliços. No ens deprimim. En primer lloc perquè potser es refereix només als italians. En segon, perquè si bé llegint potser som un 2% més feliços en general (recordem que buscàvem la felicitat), en particular el goig concret, momentani, que ens produeix segur que contribueix, si més no, a reduir o velar una mica el sentiment d’infelicitat. Però, a més, és igual: per què els faig perdre el temps parlant de llegir? Llegim i punt!