L’ESCUMA DE LES LLETRES
LLUÍS A. BAULENAS

Llegiu, llegiu, que el món s’acaba!

Any nou amb una discreta sensació d’alleujament i alegria a cals editors catalans. La facturació es recupera lentament a cavall de l’augment de vendes del llibre de paper. Ens informen que quatre de cada deu catalans no van llegir cap llibre durant l’any 2014. Sembla molt, és molt. Però el més curiós és que, indubtablement, la facturació ha pujat. I això referma la sospita que molts catalans compren un llibre però no el llegeixen, el regalen. L’altra dada que no varia des de fa anys i panys és la de l’índex de lectura en català. Un cop més, no demanem als catalans castellanoparlants que llegeixin en català si no volen, però sí que haurien de fer-ho els catalanoparlants. És veritat que estem en situació d’inferioritat i encara avui molts gran títols i bestsellers surten abans en castellà o directament només surten en aquesta llengua. De manera que molts catalanolectors, si els interessa un determinat autor, l’han de comprar en castellà perquè en català no el trobaran. Però això no justifica el 27% de les dades. Amb una correcció a la baixa per les característiques conjunturals del país, s’hauria d’arribar com a mínim a un 35%.

2016, MILLORS PERSPECTIVES

I en qualsevol cas, el 2016 comença tan bé pel que fa a creativitat com el 2015: molta gent vol escriure i vol fer arribar les seves històries al món. I el que és més entendridor: la lectura continua sent un dels vehicles d’adquisició d’una certa idea del món malgrat el bombardeig continu dels mitjans audiovisuals. Només així s’explica, sense anar més lluny, que es publiquin llibres de ficció sobre temes d’estricta actualitat. Tenim la necessitat de respirar una mica, d’establir un canal personal de comunicació amb l’emissor. En aquest sentit, una recomanació: Ponte en mi lugar, una novel·la de l’escriptora anglesa Sam Hepburn (Maeva, 2015) adreçada al públic juvenil i que tracta, en clau de thriller, una història trepidant sobre el terrorisme a la Gran Bretanya (terrorisme islàmic, esclar; i des del punt de vista occidental, esclar, però amb un plantejament de fons molt interessant). Aquest és un llibre que no té por de la competència dels mitjans de comunicació, ni tan sols del cinema i derivats. I “només” és un llibre. Feliços llibres, 2016!