UN TAST DE CATALÀ

L’hem de poder xipar sense l’ajut d’un logopeda

Una recent campanya institucional ens consciencia, en la veu d’Helena Garcia Melero, de la importància d’identificar els gossos. I concentra el missatge en un lema contundent: “Xipa’l i censa’l”. A alguns els sobta xipar, un verb ben format que parteix d’un neologisme, però a mi el que em grinyolaés la manera com Garcia Melero, seguint les instruccions dels lingüistes, hi pronuncia xipa’l o microxip.

D’acord amb la norma, el mot xip i els seus derivats s’han de pronunciar amb una xeix fricativa. I això fa Garcia Melero en un esforç audible per contradir la tendència general, i també seva, a pronunciar-lo africat. La norma diu que la xeix inicial i postconsonàntica, la de xai i panxa, es manté fricativa -es manté com la xeix de caixa - en els dialectes orientals, i que només en els occidentals s’africa.

La realitat és que, per influència del castellà (que se suma potser a una tendència interna de la llengua), en aquestes posicions la xeix africada no ha parat d’avançar. Ja només la mantenen fricativa uns pocs parlars orientals, i em sembla que serà molt difícil fer marxa enrere.

Però al marge de si aquesta causa mereix o no trencar-s’hi les banyes, sobta que la norma ortològica sembli defensar una oposició fonològica fricativa/africada en posició inicial -la que, en teoria, oposa xec a txec - i, en canvi, la norma ortogràfica opti per una única grafia, una x, per representar el que són dos fonemes en la llengua original: el show el fa xou i el shampoo, xampú, però també fa el charter xàrter i el chip xip.

Per què chip, que en anglès és africat i s’oposa al fricatiu ship, s’ha depronunciar fricatiu en català? Quin sentit té quan la majoria de catalans el pronunciem africat? Ja em sembla bé escriure xip, però llavors també hem d’acceptar que l’oposició fonemàtica fricatiu/africat que es dóna -de manera indiscutible- en posició intervocàlica ( caixa / catxa ) i final ( boix / boig ) es neutralitza, desapareix, en posició inicial i postconsonàntica, amb la qual cosa tan correcte seria el xip africat com el fricatiu, i no caldria torturar ningú.