L’ESCUMA DE LES LLETRES

L’èxit de la novel·la gràfica

Haig de confessar-ho, sóc un convers de la novel·la gràfica. Sóc conscient de la controvèrsia que hi ha sobre aquesta definició, però tant és, el producte és el mateix: tapes dures, sovint format de llibre, autor únic (guionista i dibuixant) i adreçada al lector adult. A més a més, dues condicions bàsiques: l’ambició literària i, secundàriament, l’extensió, més llarga, que li permet jugar amb els recursos narratius clàssics i desenvolupar un ritme propi, complex, a mig camí entre la pel·lícula de cinema i la novel·la. La famosa Maus d’Art Spiegelman (1948), en què denuncia l’Holocaust a partir de l’experiència dels seus pares, està protagonitzada per una rata. Només Kafka el visionari, que converteix homes en animals ( La transformació ) o humanitza animals ( Informe per a una acadèmia ), va gosar, en novel·la convencional, jugar amb protagonistes no humans tot intentant alhora que el lector no ho veiés com una bogeria, una excentricitat. Però el que en Kafka acaba sent un gran malson, a Maus esdevé una història terrible per ordinària, que toca de peus a terra, tot i que no deixes de veure rates tota l’estona. Spiegelman va ser reconegut per Maus amb el Pulitzer del 1992. I un cop llegida la història, esdevé clar que només podia haver estat escrita en aquest format. ¿Algú dubta, per exemple, que les històries gràfiques d’Enki Bilal (1951), dibuixant, guionista i director de cine francès siguin creació literària? ¿O les d’Hugo Pratt (1927-1995)? ¿O fins i tot les eròtiques de Milo Manara (1945)?

Un plaer diferent

La novel·la gràfica t’ofereix un plaer diferent del de la novel·la. Com més sofisticats són els avenços tecnològics, més puja de valor precisament per la seva aposta en sentit contrari: senzillesa, profunditat, artesania contra complexitat, superficialitat, mecanicitat. L’èxit de la novel·la gràfica no solament està assegurat sinó que anirà cada vegada a més. I no parlo de la qualitat del contingut dels productes que es fan, que és molt alt, sinó del fet que el lloc que ha conquerit l’ha convertit en imprescindible. Ha saltat de les llibreries especialitzades a les generalistes. Dels racons a la primera línia de les taules de novetats. Els salons del còmic li donen contínuament visibilitat. I el que és més important: ja s’ha guanyat el respecte del món de la cultura.