UN TAST DE CATALÀ

L’envitricollat resultat d’un estira-i-arronsa

En un tast previ ja vaig dir que la descripció que descobreix que les formes normatives són les més habituals en els registres formals és tan previsible com irrellevant. És una trampa argumental -un argument circular-, perquè un tret inherent als registres formals és que s’hi aplica la normativa (passen per un corrector). Tanmateix, la gramàtica de l’IEC recorre sovint a aquesta trampa per no fer el que calia esperar d’una gramàtica que vol facilitar l’assimilació de la norma: substituir una norma antiintuïtiva per una de més intuïtiva.

I ho fa amb curioses asimetries. Respecte a les parelles tipus “Li ho donaré / L’hi donaré”, ens diu (pàg. 212) -en lletra gran- que “les dues combinacions són acceptables, però que en els registres formals és més habitual l’ús de les combinacions amb li”. (És la descripció argumentalment irrellevant a què m’he referit.) En canvi, respecte a les parelles tipus “Els ho donaré / Els hi donaré”, ens diu (p. 213) -en lletra petita- que la segona forma “també s’usa col·loquialment” però “no és adequada en els registres formals”.

Són casos paral·lels que mereixen el mateix tractament. Una norma que vulgui ser més assimilable s’hauria de limitar a dir que en els dialectes (tots menys el valencià) que en aquestes frases diuen l’hi i els hi aquestes són les formes més adequades en tots els registres. És aquesta la norma que necessita el docent que ensenya català en les condicions més adverses. En lloc d’això, s’obliga l’usuari de la llengua a interioritzar dues normes (l’antiintuïtiva i la intuïtiva) que haurà d’aprendre a aplicar en la difusa frontera entre registres (i, encara, amb subtils matisos diferencials).

La intenció és bona però té efectes contraproduents. O es fa el pas d’una norma a l’altra o no es fa, quedar-se a cavall de les dues normes serveix perquè els membres de la Filològica no es tirin els diccionaris pel cap -és l’envitricollat resultat d’un estira-i-arronsa- però complica la vida absurdament als mestres i els nens de qui depèn el futur del català.