Obituari
JORDI NOPCA
Barcelona

L'ampli i polièdric llegat del professor Molas

Mort a Barcelona aquest dilluns als 84 anys, Joaquim Molas ha publicat assajos i nombrosos articles. S'ha ocupat de grans projectes editorials com les Millors Obres de la Literatura Catalana i les obres de Jacint Verdaguer

Joaquim Molas ha dedicat més de cinc dècades a l’estudi i a la divulgació de la literatura catalana. Nascut l’any 1930 a Barcelona, Molas ha estat un dels protagonistes actius –activíssims– en la recuperació de la cultura en llengua catalana de la segona meitat del segle XX. Ho ha fet a través de la docència, de l’edició, de la participació en revistes i amb la publicació d’assaigs, articles i una petita selecció dels seus dietaris.

Paral·lelament als estudis de Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona i a l’escriptura d’una tesi sobre el poeta medieval Lluís Icart, Joaquim Molas va entrar en contacte amb les xarxes privades que van permetre que la cultura en llengua catalana sobrevisqués durant els anys de màxima repressió franquista. “Després del desconcert inicial, la cadena es va començar a refer –recordava al 2012, en una entrevista a casa seva–. Es va passar de les tertúlies i les trobades amb escriptors de la dècada dels 50 a l’obertura de la dècada dels 60. La consigna ‘O sortim al carrer, o ens morim d’asfíxia’ va fer fortuna’”. Amb l’aparició d’Edicions 62, el català va eixamplar fronteres. “Va ser una experiència cultural decisiva, una de les més importants que he viscut –assegurava–. És fruit dels 60 però alhora els influencia”.

El realisme històric i la universitat
Molas va apostar pel realisme històric, materialitzat en l’antologia a quatre mans amb Josep Maria Castellet 'Poesia catalana del segle XX'. “Per a mi, el realisme històric representa aquella època. Va ser un moviment no només poètic, sinó general: editorial, teatral i literari. Però el sistema es va esgotar en pocs anys”. L’any 1969, poc després que Castellet donés a conèixer els nueve novísimos, Molas es convertia en catedràtic de Llengua i Literatura Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona i començava una nova etapa. “Una cosa és parlar de literatura, l’altra és ensenyar-la –deia–. M’hi vaig començar a trobar quan donava classes per als Estudis Universitaris Catalans, però va ser quan vaig entrar a la universitat que em va tocar fer els meus propis manuals. Això tenia una gràcia extraordinària, però també feia la sensació que no arribaves mai al final”. D'aquests anys daten assajos com 'Una cultura en crisi. Notes d'aproximació' (Edicions 62, 1971), 'Lectures crítiques' (Edicions 62, 1975) i 'La literatura catalana d'avantguarda. 1916-1938' (Fundació Bosch, 1983). També la fundació de la revista de literatura 'Els marges' al 1973, encara activa, l'estreta col·laboració amb 'Serra d'Or' i 'Recerques' i, més endavant, en revistes com 'L'Avenç' i diaris com 'La Vanguardia', 'El País' i 'Avui', entre d'altres.

Grans projectes editorials: de la MOLC a Verdaguer
A la dècada dels 80 Molas va tenir l’oportunitat de fer “una gran antologia de la literatura catalana” a Edicions 62. La col·lecció resultant, les Millors Obres de la Literatura Catalana, va tenir una gran difusió i una repercussió directa en els plans d’ensenyament d'aquells anys. “La col·lecció era, en bona part, resultat de l’experiència docent. Si una obra podia ser llegida per tres o quatre promocions podies pujar-hi de peus: funcionava”, explicava el professor Molas, que no es va jubilar fins al 2000, després de passar els últims 18 anys a la Universitat de Barcelona. Des d'allà va participar en la direcció i redacció parcial dels volums corresponents a la part contemporània de la 'Història de la literatura catalana' de l'editorial Ariel, publicats entre 1986 i 1988. Després de jubilar-se va participar en l'edició de Proa de 'Totes les obres' de Jacint Verdaguer, feta juntament amb Isidor Cònsul (2002–2006). L'últim llibre que va publicar va ser, precisament, un recull dels assajos que va dedicar al poeta, 'Llegir Verdaguer' (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2014).

La seva dedicació a la cultura catalana ha estat reconeguda amb nombrosos guardons, com el Premi d'Honor dels Lletres Catalanes (1998), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat (1999), la Medalla del mèrit cultural de l'Ajuntament de Barcelona (2002) i la Medalla d'Or de la Generalitat (2003). Molas era membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. També era soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

El vessant dietarístic de Molas
Al 1997 'Fragments de memòria' (Pagès) va recollir per primer cop una part dels dietaris de Molas. Poc després, el catedràtic va anunciar que treballava en les memòries, que al 2012 assegurava que ja tenia acabades i a mig corregir. El vessant dietarístic de Molas és menys conegut que el de professor, assagista i activista cultural, però per a ell era molt important: ha escrit metòdicament les seves reflexions des de finals de la dècada dels 50, tot i que va haver de cremar les primeres llibretes quan el seu germà Isidre va ser detingut per la policia franquista.