JOAQUIM ARMENGOL

Haruki Murakami, el nostàlgic compassiu

Haruki Murakami s'ha convertit en una imatge literària japonesa impregnada d'occidentalisme. És un autor tan solvent com valorat i explotat pel mercantilisme de les grans corporacions editorials. Murakami ven, i si arriba a fer algun bestseller més serà, sens dubte, un guany qualitatiu respecte a altres productes infectes que els mitjans fem llegir a la gent. Penso, però, que els seus llibres aniran passant avall, com tants d'altres. Què és Murakami respecte, posem per cas, a Akutagawa o Salinger?

Haruki Murakami vivia als EUA quan va patir l'horror indescriptible d'aquell terratrèmol que va sotragar el Japó assolant amb violència la ciutat de Kobe i destruint les cases d'uns 300.000 japonesos, entre els quals els pares de Murakami, i causant la mort de 5.000 víctimes. D'això aviat en farà vint anys. Potser com a catarsi o per solidaritat amb el desastre, l'autor va tornar al Japó i va escriure Després del terratrèmol , un llibret amb sis relats que tenen de rerefons el devastador succés i l'efecte psicològic que va causar en molts habitants.

Si alguna virtut posseeix Murakami, que en té moltes, és la capacitat per suscitar interès i atrapar el lector, de manera que aquests relats es llegeixen amb gran facilitat i dinamisme, ben bé com si llisquéssim per una llenca de gel, enllaçats com estan per un estil molt àgil i llambresc, deliberadament informal, i per un fil narratiu amb certs rudiments insòlits que produeixen, a pesar d'això, l'efecte d'una veritable realitat, encara que aquesta sigui adobada amb elements puntuals de pura fantasia: posem per cas un ovni o una granota gegant parlant amb normalitat conciutadana. No sé si d'això se'n pot dir realisme màgic, però el fet és que com a lectors ho vivim amb absoluta naturalitat. Dels sis relats dos són molt bons, La granota salva Tòquio i Pastissos de mel , que bé podrien justificar la compra del llibre i l'horeta llarga invertida. No hi ha dubte que Murakami és un postromàntic que arrossega un tipus d'estranya nostàlgia embolcallada de compassió, i més encara en aquests relats, on el personatge omniscient és l'apocalíptic terratrèmol. Però de la mateixa manera que hi ha compassió també hi ha coratge davant el dolor humà. Ep, no ens posem greus, perquè Murakami és un linx mesclant elements psicològics, ben capaç d'intranquil·litzar fabulosament el lector amb un aire enjogassat i divertit, i escampar innegables dosis d'optimisme i tendresa. En fi, un exemple estimulant d'un equilibri esplèndid entre el fet literari i l'aspecte emocional.

Més continguts de llegim