L'ESCUMA DE LES LLETRES
LLUÍS A. BAULENAS

Hàbits editorials i lectors que no es poden canviar

COMPRES LITERATURA A PES?

Una de les novetats més interessants d'aquesta tardor ha estat la publicació de 14, de Jean Echenoz, tant en català com en castellà (Raig Verd / Anagrama).

En aquest suplement ja se n'ha fet el corresponent comentari crític i no hi tenim res a afegir, però sí que val la pena comentar-ne un aspecte, diguem-ne paral·lel i que, per a nosaltres, és força curiós. Ens referim a la presència, en el panorama de la literatura francesa, d'aquesta mena de narracions curtes, de novel·les de 90, 100, 110 pàgines… Els escriptors francesos ho tenen com una més de les possibilitats a tenir en compte a l'hora d'elaborar un projecte narratiu. El públic hi correspon força bé i això fa que els editors ho considerin comercialment sense gens de reticències.

D'altra banda, els autors francesos que escullen aquest format ho fan amb tota la seriositat del món. Són novel·les tan literàriament ambicioses com qualsevol altra. A casa nostra, de sempre, s'ha menyspreat força tant la novel·la curta com el llibre de narracions. És un imaginari força trist, ja que l'editor pensa que, pocs llibres que es venen, almenys, que el lector tingui la sensació que compra una mica a pes : una bona novel·la, com més gruixuda millor. És un peix que es mossega la cua, ja que els lectors, en el fons, també eduquen els seus hàbits gràcies a la tendència que els marquen els editors i, no cal dir-ho, els llibreters. Tot plegat és una llàstima.

EL PES LITERARI NO ES MESURA EN GRAMS

Aquí, quan un escriptor s'adona que el seu relat acabarà en 90 pàgines, se'l guarda perquè sap que cap editor li voldrà comprar. Tot seguit s'autocastiga i pren la decisió errònia, però més pràctica. Allò que la intuïció li havia dit que havia de durar 100 pàgines, la raó el convenç que, una de dues, o ho allarga fins al límit que habitualment es qualifica de comercial o ho escurça fins a deixar-ho en un relat una mica llarg que li serveixi per afegir a uns altres relats i així poder fer-ne un recull.

Com tants altres hàbits del sector editorial, és tan impossible canviar-los com la mateixa Constitució espanyola. I entre aquests hàbits, per part dels lectors, hi ha el d'invertir poc en llibres. Per tant, subconscientment, pensem que cal amortitzar la inversió perquè, entre altres raons, potser és l'única que farem en tot l'any. A França, amb un hàbit superior de compra, això no passa. És obvi que, en 100 pàgines, el material narratiu no es desenvolupa igual que en 300. És diferent, per tant, t'ofereix un producte literari diferent, cosa que multiplica les possibilitats de gaudi literari. És una possibilitat més, a la qual t'enfrontes amb un estat d'ànim precís, com quan obres un llibre de poesia, una novel·la llarga, un llibre de relats… No els faci mandra. És baratet. I descobriran un món nou. 14 , de Jean Echenoz, ens parla de la Guerra Gran, de l'horror bèl·lic, juga amb el lector amb descripcions suaus i bucòliques unes vegades, neutres altres vegades, tallades abruptament per la immersió en la brutalitat. Està bé i ho té tot, de debò. Tot.